Concurs de booktrailers

"Quàntic Love" de Sònia Fernández-Vidal

Editorial: La Galera

Temàtica: Novel·la romàntica

Pàgines: 240

Idioma: Català

Sinopsi:

Quan la Laila acaba el batxillerat, els seus pares es queden sense feina. Per poder-se pagar els estudis, la Laila troba feina de cambrera al CERN, un reconegut Centre d'Investigació Nuclear, prop de Ginebra. A la cafeteria on treballa coneix a l'Alessio, un jove periodista en pràctiques amargat perquè ha de passar l'estiu en “el lloc més avorrit de l'univers”, un accelerador de partícules de 27 quilòmetres de circumferència on el fred és més acusat que en qualsevol altre lloc del cosmos. Però el cor de la Laila s'accelera la tarda que s'acosta a en Brian, un estudiant de doctorat que ve de Los Àlamos, Nou Mèxic, on es realitzen projectes militars. El seu amic s’ofereix a ensenyar-li les instal·lacions mentre li explica els secrets del a física quàntica. La Laila està fascinada amb el jove científic que sembla immune als seus encants. Mentre serveix menús diàriament a centenars d'investigadors que s'entrebanquen amb les cadires, la Laila es troba atrapada entre l'aparent fredor d'en Brian i l'amistat de l'Alessio. Ella espera el seu primer petó durant l'estiu més emocionant de la seva vida i acabarà descobrint que l'amor és l'energia més poderosa de l'univers. Un triangle amorós amb el qual viurem una història apassionant i emotiva i amb el que a més descobrirem l’interior dels laboratoris i la realitat dels científics actuals.

Sonia Fernández-Vidal (Barcelona, 8 de març de 1978) és una científica i escriptora catalana. Doctora en Òptica i Informació Quàntica per la Universitat Autònoma de Barcelona, va contribuir l'any 2003, a través del CERN, en el projecte LHC. L'any 2005 va viatjar a Laboratori Nacional de Los Álamos i va col·laborar amb la divisió teòrica del laboratori en un projecte sobre la decoherència i la informació quàntica.[3] També va contribuir l'any 2006 en un projecte europeu sobre computació quàntica escalable amb llum i àtoms a través de l'Institut de Ciències Fotòniques ICFO. A partir de 2009 va treballar com a docent i investigadora a la Universitat Autònoma de Barcelona i és autora de llibres de divulgació científica per a persones no especialitzades. És autora del llibre La porta dels tres panys, una novel·la de divulgació científica destinada al públic infantil i adult. Se n'han fet 14 edicions entre castellà i català i s'han venut els drets a 11 idiomes. El seu darrer llibre, Quantic love, ja supera els 40.000 exemplars. A banda d'escriure, Sonia Fernández-Vidal és directora d'innovació i estratègia a Gauss & Neumann (antigua Clacktion) i conferenciant habitual d'empresa sobre com convertir les organitzacions en laboratoris d'investigació.

"El caçador d'estrelles" de Ricardo Gómez

Editorial: Baula

Temàtica: Novel·la realista

Pàgines: 184

Idioma: Català

Sinopsi:

En Bachir és un nen malalt que viu en un campament de refugiats saharauis. Per causa de la seva dolència està reclòs en una tenda i la seva família en té cura. No sap llegir ni escriure i s'avorreix amb els llibres d'imatges que li porta la seva germana. Descobreix que a través dels sons que li arriben de l'exterior pot assabentar-se de tot el que passa en el campament. S'entreté escoltant aquestes veus i imaginant què deu passar fora de la seva tenda. Una nit coneix en Jamida, un sorprenent ancià, barreja de savi i guerrer, amb qui parla de la història del seu poble i del nom de les estrelles. Aquesta trobada li permetrà veure un món més enllà dels opacs límits de la seva khaima.

Ricardo Gómez va néixer a Segovia l'any 1954. Durant molts anys va ensenyar matemàtiques, que considera una manera d'explicar el món a través de les seves propietats i relacions. Els darrers anys ha compaginat la seva tasca de professor amb l'escriptura i ha rebut diversos premis, tant pel que fa a la literatura per adults com per a infants i joves. Tot i que continua vinculat al món de l'educació, actualment dedica més temps a escriure.

Considera que el planeta funcionaria bastant millor si es llegís més. Pensa que la lectura ens permet comprendre inquietuds i sentiments de persones que considerem diferents de nosaltres només perquè tenen distintes cultures i viuen el llocs allunyats de nosaltres.

Convida el món sencer a llegir perquè està convençut que un bon llibre és la millor vacuna contra la barbàrie.

"El vigilant en el camp de sègol" de J.D. Salinger

Editorial: Edicions 62

Temàtica: Novel·la realista

Pàgines: 384

Idioma: Català

Sinopsi:

Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada... Amb El vigilant en el camp de sègol, J. D. Salinger va escriure la que ha estat considerada la gran novel·la americana. Certament, aquest és un títol ja clàssic de la literatura nord-americana i, de fet, de la literatura occidental contemporània.

Jerome David Salinger, més conegut com a J.D. Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919 – Cornish, New Hampshire 27 de gener de 2010), de pare jueu i mare catòlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy i a les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l'Exèrcit el 1942, participà en la Segona Guerra Mundial. El 1953 recopilà diversos dels seus primers escrits, publicats prèviament a la revista The New Yorker, a Nou contes (Nine stories). Un d'aquests, la petita obra mestra Un dia perfecte per al peix banana (A perfect day for bananafish, 1948), inspirada en el seu company d'armes Seymour Glass, donaria lloc a un cicle narratiu de tres llibres més ambientats al voltant de la família Glass: Pugeu la biga mestra, fusters (Raise high the roof beam, carpenters, 1955), Franny i Zoey (Franny and Zoey, 1961, novel·la breu que recull dues narracions editades independentment el 1955 i 1957) i Seymour: an introduction (1963). Des de principis dels seixanta, Salinger deixà de publicar, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos -o qualsevol altra il·lustració- a les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d'autor al cinema. L'esquiu escriptor morí el 27 de gener del 2010 per causes naturals a casa seva, a Cornish (New Hampshire), on va passar aïllat els últims 30 anys de la seva vida.

Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més rigoroses de la literatura nord-americana i constitueix un implacable anàlisi del desencaix dels adolescents en una societat d'adults. El peculiar estil de Salinger, de diàlegs realistes i sobris, fou considerat molt novedós i va influenciar autors com Harold Brodkey, John Updike o Haruki Murakami.

"No està escrit a les estrelles" de John Green

Editorial: Estrella polar

Temàtica: Novel·la realista

Pàgines: 300

Idioma: Català

Sinopsi:

La Hazel té setze anys i un càncer terminal. La medicació li pot allargar la vida, però només uns anys més. Decau i es tanca a casa tot el dia, fins que coneix l'Augustus a les reunions de suport de joves amb càncer. Tots dos descobreixen que tenen moltes coses en comú a part de la seva malaltia: el gust per la música i els llibres, un sentit de l'humor molt gran i un encant immens  L'amor neix mentre afronten les grans preguntes universals de la condició humana: com podré ser recordat? La meva vida, i la meva mort, tenen algun sentit? 

"No està escrit a les estrelles" no té res d'evident, els diàlegs són divertits, els protagonistes mai cauen en la cursileria i els personatges tenen una força i una autenticitat que ens segueixen molt temps després d'haver acabat la lectura del llibre. Contràriament al que es pugui pensar, no estem davant d'una novel·la que busca la llagrimeta fàcil, al contrari, estem davant d'una lectura que ens sorprendrà pel seu sentit de l'humor i que ens farà somriure més d'una vegada.

John Green va néixer a Indianapolis, Indiana. Va estudiar Llengua i Literatura Anglesa i Estudis Religiosos. La seva primera novel·la (Buscant l'Alaska, Fanbooks) va guanyar el premi Printz a la millor novel·la juvenil. Ciutats de paper i, especialment, No està escrit a les estrelles l'han convertit en un dels autors actuals més coneguts arreu del món i en un fenomen de la literatura crossover. També se'l coneix per ser un dels membres del canal Vlogbrothers de YouTube, juntament amb el seu germà Hank, amb més de tres milions de subscriptors. Viu a Indianapolis amb la seva família.

Podeu afegir-vos als milions de persones que el segueixen a Twitter: @johngreen o visitar la seva pàgina web: www.johngreenbooks.com

"El diari vermell d'en Flanagan" d'Andreu Martín i Jaume Riera

Editorial: Columna Edicions

Temàtica: Novel·la sobre sexe

Pàgines: 344

Idioma: Català

Sinopsis

Aquest no és un llibre on es digui què heu de fer, Déu me'n guard! Jo què sé el que heu de fer! Cadascú és un món i un conflicte i jo no sóc ningú per dir-vos com heu de portar la vostra vida sexual. En tot cas només us puc convida a pensar-hi.

Penseu sobre sexe.

Perquè el sexe és molt important.

I per animar-vos a fer-ho jo començo. Així és la meva vida sexual. Ho dic sense vergonya (encara que com veureu tindria molts motius per avergonyir-me) perquè espero que vosaltres també us l'expliqueu a vosaltres mateixos.

Andreu Martín (Barcelona, 1949) escriptor prolífic, té publicades més d'un centenar d'obres en català i castellà, principalment novel·la policíaca per a adults i joves. També ha escrit còmic, teatre i guions de televisió i cinema.

Ha rebut en tres ocasions el Premi Hammett de l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs a la millor novel·la policíaca publicada en castellà –Barcelona connection, el 1989, El hombre de la navaja [L'home que tenia raó], el 1993 i Bellísimas personas[Bellíssimes persones], el 2000–; el Premi Deutsche Krimi a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya el 1992 amb Si és no és; el Premi La Sonrisa Vertical de literatura eròtica el 2001 amb Espera, ponte así; el Premi Sant Joan de novel·la el 2011 amb Cabaret Pompeya i el Crims de Tinta el 2012 amb Societat Negra. El conjunt de la seva obra de gènere ha estat reconeguda amb el Premi del Col·legi de Detectius Privats de Catalunya (2001), el Memorial Jaume Fuster (2003) i el Premi Pepe Carvalho (2011).

Seguint els cànons del gènere, ha escrit conjuntament amb Jaume Ribera la sèrie protagonitzada pel popular detectiu Flanagan, que va iniciar-se amb No demanis llobarro fora de temporada, Premi del Ministerio de Cultura de literatura infantil i juvenil del 1989.

Té obra traduïda a l'alemany, l'asturià, el castellà, l'èuscar, el francès, el gallec i l'italià.

Jaume Ribera (Sabadell, 30 de desembre de 1953) és un escriptor i guionista català. Ha treballat especialment en el gènere policíac i detectivesc. És conegut principalment com a autor, juntament amb Andreu Martín, de la saga de novel·les del jove detectiu Flanagan.

Va estudiar periodisme, però no va exercir. Escrivint guions de còmic per a l' Editorial Bruguera, entre els que es troben diverses històries apòcrifes de Mortadel·lo i Filemó, va conèixer Andreu Martínn, amb qui crearia el personatge de Flanagan. De la prolífica col·laboració entre els dos autors n'han sortit els dotze llibres protagonitzats pel personatge, i més novel·les amb altres protagonistes de les que destaquen les del detectiu Àngel Esquius.

"El diari vermell de la Carlota" de Gemma Lienas

Editorial: Empúries

Temàtica: Novel·la sobre sexe

Pàgines: 256

Idioma: Català

Sinopsis

El diari vermell de la Carlota només és per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural de les persones, molt lúdica, que permet una gran comunicació i complicitat i que, en ella mateixa, no té res a veure amb actes dolents ni bons. El llibre que tens a les mans no és ben bé una novel·la ni tampoc un diari. És un llibre amb uns capítols novel·lats, en els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres capítols en què, amb l’excusa d’un diari, la Carlota va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre els sentiments. En els capítols novel·lats, podràs llegir escenes entre la Carlota i en Flanagan que et permetran fer-te una idea de com són les relacions sexuals quan una persona s’hi inicia. En els capítols del diari, podràs resoldre dubtes o, fins i tot, omplir autèntics cràters d’informació pel que fa a temes com els genitals, la resposta sexual, el primer coit, els mètodes anticonceptius, l’embaràs, l’homosexualitat, les malalties de transmissió sexual, les disfuncions sexuals i altres qüestions.

Gemma Lienas i Massot (Barcelona, 1951) és una escriptora catalana. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la UAB, va exercir com a professora i editora abans de començar a escriure. La seva primera obra publicada és Cul de sac, una novel·la juvenil publicada el 1986. Des de 1985, Gemma Lienas ha escrit i publicat un gran nombre d'obres literàries destinades a adults, joves i infants. Un dels seus personatges més coneguts és la Carlota, protagonista d'alguns dels seus llibres com: El diari lila de la Carlota, El diari vermell de la Carlota o Així és la vida, Carlota. Destaquen també novel·les com: El final del Joc, Atrapada al mirall, Una nit, un somni o Bitllet d'anada i tornada, centrades cadascuna en un conflicte psicològic. D'altra banda, com a activa feminista, també ha escrit assaigs sobre diferents temes lligats al món de la dona, per exemple: Rebels, ni putes ni submises o Pornografia i vestits de núvia. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües.

"Frío" de Laurie Halse Anderson

Editorial: Roca Editorial de libros

Temàtica: Novel·la realista

Pàgines: 240

Idioma: Castellano

Sinopsi:

Lia se repite constantemente que no debe comer. En su vida solo hay sitio para contar las calorías, para hacer ejercicio cuando la han obligado a ingerir una cantidad de alimentos que ella considera demasiado. Siempre. Pero ahora su amiga Cassie, con quien llegó al terrible pacto de convertirse en la más delgada del instituto, ha muerto y la persigue en sus sueños, porque se la quiere llevar con ella, no quiere estar sola al otro lado.

Lia tiene una oportunidad, puede coger la mano de aquellos que se la ofrecen: sus padres, su hermana pequeña, puede aceptar el consejo de los médicos, pero no será hasta que haya tocado fondo que pueda recobrar la ilusión por una vida que se le escapa de las manos.

Laurie Halse Bet Anderson nació en 1961 en el estado de Nueva York. Es autora de diversas novelas juveniles, entre las que destacan Frío y A orillas de un mismo recuerdo (ambas en Rocaeditorial), libros infantiles y novelas históricas.

Autora best seller del New York Times, ha sido ampliamente reconocida por saber abordar como ningún otro escritor temas difíciles con humor y sensibilidad. Ha sido galardonada con numerosos premios y distinciones entre los que destacan el de la American Library Association por su significativa contribución a la literatura juvenil. Dos de sus libros fueron también finalistas del National Book Award. Frío fue considerada por el Publishers Weekly como la mejor Novela juvenil de 2009. Madre de cuatro hijos, Laurie vive en el norte de Nueva York, con su marido Scott y sus cuatro hijos.

Sessió de lectura: "Blanca com la neu, vermella com la sang" d'Alessandro d'Avenia

En aquesta sessió vam comentar el llibre Blanca com la neu, vermella com la sang d'Alessandro d'Avenia. La Fran, en Guillem i la Marina van preparar l'activitat "El color dels sentiments".

Recomanacions: "La cazadora de Indiana Jones" d'Alsun Bazola

Aquesta quinzena la Cristina recomana...

La cazadora de Indiana Jones d'Alsun Bazola.

Este libro va de una chica llamada Christine que en su familia no abunda el dinero.  Y aún menos desde que murió su padre y la madre tiene que cuidarle a ella y a sus tres hermanos. Así que casi todo lo que tiene de ropa es heredado de sus hermanos mayores: Pedro, Jaime y Suzy.

Todo empieza un día que tiene que llevar la cazadora fea y grande de su hermano al colegio. Ella se enfada pero no tiene más remedio que  llevarla, sus compañeros de clase son casi todos ricos y se ríen de ella. Entonces ella se inventa que esa cazadora perteneció al actor que hizo Indiana Jones y se la alquila a sus compañeros.

El director se entera de la mentira y le pide que lo explique, mientras cuenta la verdad entra un alumno nuevo a clase, James, que escucha atentamente la explicación de Christine y sale en su defensa. Al final consigue que toda la clase la apoye.

James y Christine se hacen muy buenos amigos, él tiene polio (que es una enfermedad que hace que tengas un pie mas grande que otro y tienes que ir con muletas). Él le pide que le acompañe a comprar unos zapatos y ella acepta. Cuando Christine acompaña a James a comprar llora porque a ella le afecta todo.

Llegan las  vacaciones y están todo el tiempo sin saber nada el uno del otro, cuando va a volver al colegio se pone enferma y tiene que estar en cama. Durante esos meses  que está convaleciente recibe cartas de su hermano, de James, una antigua profesora… Al estar enferma, comer poco y no tomar el sol se ha adelgazado mucho y esta muy pálida.

Con mucho esfuerzo su madre le compra un jersey muy bonito de los que se llevaban entonces y unos pantalones de Suzy que le gustaban mucho. Al final Christine estaba como siempre había querido estar, alta, delgada y estrenando ropa.

Este libro lo leí cuando iba al instituto y me gustó muchísimo. Porque mientras lo lees te sientes identificada con muchos de los problemas de la protagonista.