Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recomanacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recomanacions. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 d’abril del 2020

Feliç diada de Sant Jordi!


Durant el dia d'avui, els usuaris de la Biblioteca ens han fet recomanacions dels seus llibres preferits. Alguns membres del Club de Lectura Juvenil hem volgut participar:
  • Fangirl de Rainbow Rowell
  • ¡Sonríe! de Raina Telgemeier
  • Un batec alhora de Sharon Creech
  • It de Stephen King
  • Wonder de J.R. Palacio
  • Cor de Cactus d'Anna Manso
  • Fullmetal alchemist de Hiromu Arakawa
  • El príncipe de la niebla de Carlos Ruiz Zafón

         
 

Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració!

dimecres, 7 de febrer del 2018

Recomanacions: "Las ventajas de ser un marginado" de Stephen Chbosky

La M. ens ha fet la primera recomanació: Las ventajas de ser un marginado de Stephen Chbosky.


Editorial: Alfaguara
Temàtica: Novel·la
Pàgines: 264
Idioma: Castellà

Sinopsis
Charlie, un chico ingenuo, mordaz y solitario, acaba de empezar el instituto. Vive con sus padres, su popular hermana y un hermano mayor que está a punto de comenzar la universidad. La cosa no pinta demasiado bien el primer día de instituto cuando solo consigue hacer un amigo: un alternativo profesor de Lengua interesado en despertar el genio creativo de Charlie.
Cuando conoce a la bella Sam y al excéntrico Patrick, unos chicos llenos de ganas de exprimir la vida al máximo, empieza a comprender lo que es crecer y hacerse adulto. Junto a ellos recorrerá caminos nuevos e inesperados: descubrirá música nueva, empezará a beber, a fumar, a salir de fiesta... e incluso se enamorará por primera vez.

Stephen Chbosky (25 de enero de 1970) creció en Pittsburgh, Pennsylvania, y se graduó en University of Southern California's Filmic Writing Program.
Tras el éxito de esta novela (The perks of being a Wallflower), Stephen Chbosky comenzó a escribir un guión para una película sobre ella.
Ha escrito varios guiones para películas independientes y fue creador, productor ejecutivo y guionista de la serie de televisión Jericho.



Tema:

Adolescents amb problemes i solucions pels demés.

Opinió personal:

Trobo que és un llibre genial, que explica bé la vida d'un adolescent amb "problemes" i els traumes que pot tenir una persona.
Jo em vaig identificar amb el personatge i per això m'agrada tant. Explica que la vida d'un adolescent no sempre es guai o divertida. Hi ha gent que ho passa malament però que té amics que sempre el recolzen. I no podia faltar el primer amor. És tan difícil l'amor per un adolescent.

dimecres, 13 de març del 2013

Recomanacions: "La cazadora de Indiana Jones" d'Alsun Bazola

Aquesta quinzena la Cristina recomana...


La cazadora de Indiana Jones d'Alsun Bazola.


Este libro va de una chica llamada Christine que en su familia no abunda el dinero.  Y aún menos desde que murió su padre y la madre tiene que cuidarle a ella y a sus tres hermanos. Así que casi todo lo que tiene de ropa es heredado de sus hermanos mayores: Pedro, Jaime y Suzy.

Todo empieza un día que tiene que llevar la cazadora fea y grande de su hermano al colegio. Ella se enfada pero no tiene más remedio que  llevarla, sus compañeros de clase son casi todos ricos y se ríen de ella. Entonces ella se inventa que esa cazadora perteneció al actor que hizo Indiana Jones y se la alquila a sus compañeros.

El director se entera de la mentira y le pide que lo explique, mientras cuenta la verdad entra un alumno nuevo a clase, James, que escucha atentamente la explicación de Christine y sale en su defensa. Al final consigue que toda la clase la apoye.

James y Christine se hacen muy buenos amigos, él tiene polio (que es una enfermedad que hace que tengas un pie mas grande que otro y tienes que ir con muletas). Él le pide que le acompañe a comprar unos zapatos y ella acepta. Cuando Christine acompaña a James a comprar llora porque a ella le afecta todo.

Llegan las  vacaciones y están todo el tiempo sin saber nada el uno del otro, cuando va a volver al colegio se pone enferma y tiene que estar en cama. Durante esos meses  que está convaleciente recibe cartas de su hermano, de James, una antigua profesora… Al estar enferma, comer poco y no tomar el sol se ha adelgazado mucho y esta muy pálida.

Con mucho esfuerzo su madre le compra un jersey muy bonito de los que se llevaban entonces y unos pantalones de Suzy que le gustaban mucho. Al final Christine estaba como siempre había querido estar, alta, delgada y estrenando ropa.

Este libro lo leí cuando iba al instituto y me gustó muchísimo. Porque mientras lo lees te sientes identificada con muchos de los problemas de la protagonista.

divendres, 15 de febrer del 2013

Recomanacions: "Camps de maduixes" de Jordi Sierra i Fabra

Aquesta quinzena la Maria recomana...


Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra.

Luciana, la protagonista de la novel·la, una jove que surt una nit de festa i induïda pels seus amics decideix prendre una pastilla (droga) per tal d'estar més animada i gaudir més de la festa.

Però tot surt malament i es queda en coma.

Eloy, el seu xicot, busca desesperadament el noi que li va vendre la droga, per tal de poder ajudar a Luciana. La policia també el busca i fins i tot un periodista porta el seguiment de la història de la noia.

Mentrestant la Loreto, amiga de Luci, pateix bulímia.

La novel·la ens explica el patiment d'aquestes dues noies i dels seus éssers més estimats. 

Aconseguiran trobar el camell que els hi va vendre la droga? Podran ajudar a Luci a sortir del coma?

Durant tota la novel·la Luciana està jugant una partida d'escacs conta la mort, creieu que al final aconseguirà guanyar i despertar?

És un llibre que enganxa des de la primera pàgina, explica la realitat d'avui en dia i els problemes que sorgeixen durant la vida mateixa. La manera que té l'autor, Jordi Sierra, de transmetre els sentiments dels personatges, fa sentir-te com si estiguessis dins de la novel·la.

dimarts, 5 de febrer del 2013

Recomanacions: "Como agua para chocolate" de Laura Esquivel

Aquesta quinzena la Laura recomana...


Como agua para chocolate de Laura Esquivel.


Esta novela creada por la escritora mexicana Laura Esquivel i está ambientada en tiempos de la Revolución Mexicana y tiene como protagonista a Tita De la Garza, una joven criada bajo normas estrictas que, tal como establecían las costumbres sociales de la época, por ser la hija menor debía consagrar su vida al servicio familiar y postergar su vida amorosa.

Sin embargo, la realidad no resulta como todos esperaban y Tita se enamora de un apuesto joven llamado Pedro Muzquiz. Al enterarse de esta situación, la madre de la muchacha decide ofrecer en matrimonio a Rosaura, otra de sus hijas.

El matrimonio se celebra por obligación y, a partir de entonces, Tita se vuelve un ser triste pero, a la vez, alegre por saber que su amor había aceptado la relación con su hermana sólo para estar cerca de ella.

Mientras Pedro aprovecha cualquier ocasión para demostrar sus sentimientos hacia Tita, Rosaura da a luz un bebé y queda demasiado débil, razón por la cual será Tita quien amamante al recién nacido.

Tiempo después, la madre obliga a los flamantes padres a marcharse junto a su hijo a Texas para evitar el contacto con Tita y, en ese marco, el niño muere. Ya de regreso en la casa familiar, la pareja vuelve a agrandarse con la llegada de Esperanza y los problemas no tardan en resurgir.

En ese contexto, Tita terminará por vivir en la casa de John Brown, el médico de la familia, pero, meses más tarde, ella regresa a su hogar y, tras la muerte de la madre, se reanuda la pelea de las hermanas por el amor de Pedro.

Los años pasan y el fallecimiento de Rosaura se hace inevitable. Sin embargo, los protagonistas de esta historia de amor prohibido no experimentan felicidad por esta pérdida sino alivio ya que, por primera vez en sus vidas, ambos podrán disfrutar sin temor de la pasión que los une aunque terminen por encontrar su verdadero bienestar, en la muerte.

Una historia divertida, romántica y ante todo muy culinaria. Os la recomiendo.

dimecres, 16 de gener del 2013

Recomanacions: "No està escrit a les estrelles" de John Green

Aquesta quinzena la Jana recomana...


No està escrit a les estrelles de John Green


Editorial: Estrella polar
Temàtica: Novel·la realista
Pàgines: 300
Idioma: Català

Sinopsi:
La Hazel té setze anys i un càncer terminal. La medicació li pot allargar la vida, però només uns anys més. Decau i es tanca a casa tot el dia, fins que coneix l'Augustus a les reunions de suport de joves amb càncer. Tots dos descobreixen que tenen moltes coses en comú a part de la seva malaltia: el gust per la música i els llibres, un sentit de l'humor molt gran i un encant immens  L'amor neix mentre afronten les grans preguntes universals de la condició humana: com podré ser recordat? La meva vida, i la meva mort, tenen algun sentit? 
"No està escrit a les estrelles" no té res d'evident, els diàlegs són divertits, els protagonistes mai cauen en la cursileria i els personatges tenen una força i una autenticitat que ens segueixen molt temps després d'haver acabat la lectura del llibre. Contràriament al que es pugui pensar, no estem davant d'una novel·la que busca la llagrimeta fàcil, al contrari, estem davant d'una lectura que ens sorprendrà pel seu sentit de l'humor i que ens farà somriure més d'una vegada.

John Green va néixer a Indianapolis, Indiana. Va estudiar Llengua i Literatura Anglesa i Estudis Religiosos. La seva primera novel·la (Buscant l'Alaska, Fanbooks) va guanyar el premi Printz a la millor novel·la juvenil. Ciutats de paper i, especialment, No està escrit a les estrelles l'han convertit en un dels autors actuals més coneguts arreu del món i en un fenomen de la literatura crossover. També se'l coneix per ser un dels membres del canal Vlogbrothers de YouTube, juntament amb el seu germà Hank, amb més de tres milions de subscriptors. Viu a Indianapolis amb la seva família.

Podeu afegir-vos als milions de persones que el segueixen a Twitter: @johngreen o visitar la seva pàgina web: www.johngreenbooks.com

Opinió personal

"No està escrit a les estrelles" és un llibre brillant, realista, magnífic, trist, intel·ligent, punyent, esperançador, dolç, romàntic, divertit, amarg, addictiu i un milió d'adjectius més.

És un llibre meravellós i que recomano a tot tipus de públic, especialment als amants dels drames complets de sarcasme. Em falten paraules per expressar tot el que m'ha fet sentir. A través de les seves pàgines, he rigut, he plorat, he sentit un nus a l'estomac i m'he meravellat davant la manera que l'autor ens envolta en una història que passa a formar part de tu. Sense cap dubte, "No està escrit a les estrelles" és un llibre que deixa empremta.

- ¿Puedo volver a verte? - me preguntó.

Su voz sonó nerviosa, y me pareció entrañable.

- Claro - le contesté sonriendo.

- ¿Mañana? - me preguntó.

- Paciencia, saltamontes - le aconsejé -. No querrás parecer ansioso...

- No, por eso te he dicho mañana - me contestó-. Quisiera volver a verte hoy mismo, pero estoy dispuesto a esperar toda la noche y buena parte de mañana.

dissabte, 5 de gener del 2013

Recomanacions: "El llenguatge secret de les flors" de Vanessa Diffenbaugh

Aquesta quinzena la Meghan recomana...


El llenguatge secret de les flors de Vanessa Diffenbaugh


Editorial: Edicions 62
Temàtica: Novel·la realista
Pàgines: 416
Idioma: Català

Sinopsi:
La Victòria té por. Té por del contacte físic. Té por de les paraules, de les seves i de les dels altres. I, per damunt de tot, té por d'estimar i de deixar-se estimar. Només hi ha un lloc en el que totes les seves por s'esvaeixen: el seu jardí secret al parc. Les flors que ella mateixa ha plantat en aquest racó, són la seva llar, el seu refugi, la seva veu. És gràcies al llenguatge d'aquestes flors que la Victòria aconsegueix comunicar les seves emocions més profundes. 
I és que la Victòria no ha tingut una vida gens fàcil. Abandonada en nàixer, va passar tota la infantesa entre una família adoptiva i una altra. Fins que va trobar l'Elizabeth, l'única mare de veritat que ha tingut mai, la dona que li ha ensenyat el llenguatge secret del les flors. I és gràcies a aquest do que ara que acaba de fer divuit anys, la Victòria ha aconseguit prendre el timó de la seva vida i treballa com a florista. Les seves flors són les més sol·licitades de la ciutat: porten felicitat i curen l'ànima. Però la Victòria encara no ha trobat la flor que cicatritzi la seva antiga ferida. I l'únic capaç de curar-la és un noi misteriós. Només ell pot treure les velles espines del cor immadur de la Victòria... 
Només ell pot convertir el cor solitari de la rosa blanca en un cor vermell de passió.

Vanessa Diffenbaugh va néixer a San Francisco i va créixer a Chico, Califòrnia. Després d'estudiar escriptura creativa i educació a Stanford, va ensenyar art i escriptura a joves de comunitats de pocs recursos econòmics. Ella i el seu marit, PK, tenen tres fills i actualment viuen a Cambridge, Massachusetts. Per escriure El llenguatge secret de les flors, Vanessa Diffenbaugh s'ha inspirat en la seva pròpia experiència com a mare adoptiva. El llenguatge secret de les flors és la seva primera novel·la. S'ha venut a trenta-sis països i Fox Pictures n'ha adquirit els drets cinematogràfics.






Opinió personal:

El "Llenguatge secret de les flors" és un llibre molt sorprenent, em refereixo a que tothom s'esperava un llibre molt típic i tòpic, ensucrat i embafador. Resulta ser tot el contrari, hi ha molt poques mostres de sentiments, la protagonista es tanca molt en si mateixa, i la seva manera d'expressar-se és a través de les flors.

Durant el llibre hi ha bastants flaixbacks que ens expliquen la vida de la protagonista, relacionant-la amb els fets que li succeeixen actualment.

És una gran història molt real.