dilluns, 1 de juliol de 2013

"El vigilant en el camp de sègol" de J.D. Salinger


Editorial: Edicions 62
Temàtica: Novel·la contemporània
Pàgines: 384
Idioma: Català

Sinopsis
El vigilant en el camp de sègol (The catcher in the Rye, 1951; també publicada a The New Yorker durant 1945-46) és l’obra més reconeguda de J.D. Salinger. El seu protagonista, Holden Caulfield, a mig camí entre la infància i el món adult, s’escapa del centre on estudia per tornar a Nova York d’amagat dels seus pares. El relat està narrat en primera persona i ens mostra un Holden Caulfield cínic, sarcàstic, esquerp, resignat i irascible. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents, aquesta obra beu de la prosa de Mark Twain i Ernest Hemingway però amb un humor més àcid. El vigilant en el camp de sègol va ser la primera novel·la de Salinger i ha esdevingut una obra influent en la narrativa moderna. 
Amb elements autobiogràfics, la novel·la, que descriu l’alienació i pèrdua de la innocència del seu protagonista, es va popularitzar especialment entre els lectors joves i va donar lloc a molta controvèrsia. A través de Holden, l’autor ens mostra l’angoixa dels adolescents inadaptats. La narració s’allarga durant els tres dies d’escapada en què el protagonista deixa entreveure la seva aversió per les convencions socials i la hipocresia que l’envolten. El contrapunt ve representat per la seva germana Phoebe, a qui el protagonista estima de veritat: ella representa la innocència i l’últim vincle de Holden amb la infància, així com Allie, un altre germà que va morir de leucèmia, a qui recorda positivament i amb qui té unes breus converses que mostren el seu malestar. L’antiheroi de Salinger busca preservar aquest món infantil, innocent, pur i feliç del món dels adults, un món hipòcrita, ple de cobdícia, baixos instints i lletjor. 
L’èxit inicial de la controvertida novel·la i la seva popularitat creixent va fer que a finals dels 50 es convertís no només en el llibre que tot adolescent havia de llegir, sinó també en l’indispensable manual d’on extreure nous estils de desafecció juvenil. A finals dels 70 l’obra va aconseguir fer-se cèlebre per ésser la més llegida i estudiada als instituts dels EUA i, al mateix temps, la més censurada arreu del país.

Jerome David Salinger, més conegut com a J.D. Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919 – Cornish, New Hampshire 27 de gener de 2010), de pare jueu i mare catòlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy i a les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l’Exèrcit el 1942, participà en la Segona Guerra Mundial. El 1953 recopilà diversos dels seus primers escrits, publicats prèviament a la revista The New Yorker, a Nou contes (Nine stories). Un d’aquests, la petita obra mestra Un dia perfecte per al peix banana (A perfect day for bananafish, 1948), inspirada en el seu company d’armes Seymour Glass, donaria lloc a un cicle narratiu de tres llibres més ambientats al voltant de la família Glass: Pugeu la biga mestra, fusters (Raise high the roof beam, carpenters, 1955), Franny i Zoey (Franny and Zoey, 1961, novel·la breu que recull dues narracions editades independentment el 1955 i 1957) i Seymour: an introduction (1963). Des de principis dels seixanta, Salinger deixà de publicar, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos -o qualsevol altra il·lustració- a les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d’autor al cinema. L’esquiu escriptor morí el 27 de gener del 2010 per causes naturals a casa seva, a Cornish (New Hampshire), on va passar aïllat els últims 30 anys de la seva vida.

Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més rigoroses de la literatura nord-americana i constitueix un implacable anàlisi del desencaix dels adolescents en una societat d’adults. El peculiar estil de Salinger, de diàlegs realistes i sobris, fou considerat molt novedós i va influenciar autors com Harold Brodkey, John Updike o Haruki Murakami.