dimecres, 13 de març de 2013

Recomanacions: "La cazadora de Indiana Jones" d'Alsun Bazola

Aquesta quinzena la Cristina recomana...


La cazadora de Indiana Jones d'Alsun Bazola.


Este libro va de una chica llamada Christine que en su familia no abunda el dinero.  Y aún menos desde que murió su padre y la madre tiene que cuidarle a ella y a sus tres hermanos. Así que casi todo lo que tiene de ropa es heredado de sus hermanos mayores: Pedro, Jaime y Suzy.

Todo empieza un día que tiene que llevar la cazadora fea y grande de su hermano al colegio. Ella se enfada pero no tiene más remedio que  llevarla, sus compañeros de clase son casi todos ricos y se ríen de ella. Entonces ella se inventa que esa cazadora perteneció al actor que hizo Indiana Jones y se la alquila a sus compañeros.

El director se entera de la mentira y le pide que lo explique, mientras cuenta la verdad entra un alumno nuevo a clase, James, que escucha atentamente la explicación de Christine y sale en su defensa. Al final consigue que toda la clase la apoye.

James y Christine se hacen muy buenos amigos, él tiene polio (que es una enfermedad que hace que tengas un pie mas grande que otro y tienes que ir con muletas). Él le pide que le acompañe a comprar unos zapatos y ella acepta. Cuando Christine acompaña a James a comprar llora porque a ella le afecta todo.

Llegan las  vacaciones y están todo el tiempo sin saber nada el uno del otro, cuando va a volver al colegio se pone enferma y tiene que estar en cama. Durante esos meses  que está convaleciente recibe cartas de su hermano, de James, una antigua profesora… Al estar enferma, comer poco y no tomar el sol se ha adelgazado mucho y esta muy pálida.

Con mucho esfuerzo su madre le compra un jersey muy bonito de los que se llevaban entonces y unos pantalones de Suzy que le gustaban mucho. Al final Christine estaba como siempre había querido estar, alta, delgada y estrenando ropa.

Este libro lo leí cuando iba al instituto y me gustó muchísimo. Porque mientras lo lees te sientes identificada con muchos de los problemas de la protagonista.

dilluns, 4 de març de 2013

"Blanca com la neu, vermella com la sang" d'Alessandro d'Avenia



Editorial: PLAZA & JANES EDITORES
Temàtica: Novel·la LGTB
Pàgines: 272
Idioma: Català

Sinopsis
Una novel·la que narra de forma magnífica una etapa de la vida per la qual passem tots: l'institut, els primers amors, les primeres tristeses i els projectes de futur. Un novel·la de formació sentimental. 
Entre missatges de mòbil, l'institut, deures, pòsters, cançons, partits, mirades i somriures trobem en Leo, un jove de 16 anys. Durant aquest curs un nou professor, un veritable somiador, posarà a prova els seus alumnes i els obligarà a fer-se preguntes sobre la vida i els somnis. Unes qüestions que a en Leo li costa respondre, però que poc a poc l'acostaran al món dels adults. 
En Leo té un enemic al qual tem: el color blanc. Perquè, per a en Leo, totes les emocions tenen un color. El blanc és l'absència i la pèrdua. El blau és el color de l'amistat. El vermell és el color de sang i de l'amor. Quan en Leo descobreix que la noia de la que està enamorat, Beatrice, està malalta i  que la seva malaltia està relacionada amb aquell blanc que tanta por li fa, haurà de buscar dins seu...
Així vaig aprendre bé dues paraules:

"Leukos": blanc. D'aquesta deriva la paraula llum.

"Ema": sang. D'aquesta deriva la paraula "Hematoma" (grumoll de sang"

Si ajuntes les dues paraules paoroses, en surt una encara més terrible: "leucèmia". Així es diu el càncer que afecta la sang. Un nom que deriva del grec (tots els noms de les malalties vénen del grec...) i significa "sang blanca".

Ja ho sabia, que el blanc era un mal. Com pot ser blanca la sang?

La sang és vermella i prou.

I les llàgrimes són salades i prou.

La Silvia m'ho ha dit entre llàgrimes:

-La Beatrice té leucèmia.

I les seves llàgrimes s'han fet meves.


Alessandro D'Avenia va néixer a Palerm, Itàlia el 2 de maig de 1977, és el tercer de sis germans.És escriptor i professor d'institut.

Va viure a Palerm fins l'any 1995 , quan es trasllada a Roma per estudiar literatura clàssica a la universitat. L'any 2000 es va graduar i l'any 2004 es va doctorar.Un cop acabat el seu doctorat decideix dedicar-se a la docència i ensenya grec i llatí en un institut.

És un gran aficionat al teatre i va fundar la seva pròpia companyia.

L'èxit com escriptor li arriba amb la seva primera novel·la "Blanca com la neu, vermella com la sang", publicada a més de 20 països.

Bibliografia

2010: Blanca com la neu, vermella com la sang
2013: Cosas que nadie sabe 

Per saber-ne més

dissabte, 2 de març de 2013

Sessió de lectura: "Sin tiempo para soñar" de Jordi Serra i Fabra

Avui hem llegit Sin tiempo para soñar de Jordi Serra i Fabra. Ens va agradar molt a tots. En aquesta sessió hem decorat la biblioteca entre tots. Aprofitant que havíem llegit un llibre sobre un crim, vam recrear l'escena d'un assassinat a la biblioteca, i vam fer una selecció dels millors autors de novel·la negra. Durant tot el mes de març estarà a la biblioteca.

Tothom mirava però ningú s'atrevia a fer la silueta d'un mort.


Finalment dues voluntàries. Fixeu-vos, els morts parlen per telèfon.

Foto de grup amb el llibre del pròxim club "Blanca com la neu, vermella com la sang"