dimecres, 16 de gener de 2013

Recomanacions: "No està escrit a les estrelles" de John Green

Aquesta quinzena la Jana recomana...


No està escrit a les estrelles de John Green


Editorial: Estrella polar
Temàtica: Novel·la contemporània
Pàgines: 300
Idioma: Català

Sinopsis
La Hazel té setze anys i un càncer terminal. La medicació li pot allargar la vida, però només uns anys més. Decau i es tanca a casa tot el dia, fins que coneix l'Augustus a les reunions de suport de joves amb càncer. Tots dos descobreixen que tenen moltes coses en comú a part de la seva malaltia: el gust per la música i els llibres, un sentit de l'humor molt gran i un encant immens  L'amor neix mentre afronten les grans preguntes universals de la condició humana: com podré ser recordat? La meva vida, i la meva mort, tenen algun sentit? 
"No està escrit a les estrelles" no té res d'evident, els diàlegs són divertits, els protagonistes mai cauen en la cursileria i els personatges tenen una força i una autenticitat que ens segueixen molt temps després d'haver acabat la lectura del llibre. Contràriament al que es pugui pensar, no estem davant d'una novel·la que busca la llagrimeta fàcil, al contrari, estem davant d'una lectura que ens sorprendrà pel seu sentit de l'humor i que ens farà somriure més d'una vegada.

John Green va néixer a Indianapolis, Indiana. Va estudiar Llengua i Literatura Anglesa i Estudis Religiosos. La seva primera novel·la (Buscant l’Alaska, Fanbooks) va guanyar el premi Printz a la millor novel·la juvenil. Ciutats de paper i, especialment, No està escrit a les estrelles l’han convertit en un dels autors actuals més coneguts arreu del món i en un fenomen de la literaturacrossover. També se’l coneix per ser un dels membres del canal Vlogbrothers de YouTube, juntament amb el seu germà Hank, amb més de tres milions de subscriptors. Viu a Indianapolis amb la seva família.

Podeu afergir-vos als milions de persones que el segueixen a Twitter: @johngreen o visitar la seva pàgina web: www.johngreenbooks.com

Opinió personal

"No està escrit a les estrelles" és un llibre brillant, realista, magnífic, trist, intel·ligent, punyent, esperançador, dolç, romàntic, divertit, amarg, addictiu i un milió d'adjectius més.

És un llibre meravellós i que recomano a tot tipus de públic, especialment als amants dels drames complets de sarcasme. Em falten paraules per expressar tot el que m'ha fet sentir. A través de les seves pàgines, he rigut, he plorat, he sentit un nus a l'estomac i m'he meravellat davant la manera que l'autor ens envolta en una història que passa a formar part de tu. Sense cap dubte, "No està escrit a les estrelles" és un llibre que deixa empremta.

- ¿Puedo volver a verte? - me preguntó.

Su voz sonó nerviosa, y me pareció entrañable.

- Claro - le contesté sonriendo.

- ¿Mañana? - me preguntó.

- Paciencia, saltamontes - le aconsejé -. No querrás parecer ansioso...

- No, por eso te he dicho mañana - me contestó-. Quisiera volver a verte hoy mismo, pero estoy dispuesto a esperar toda la noche y buena parte de mañana.

dissabte, 5 de gener de 2013

Recomanacions: "El llenguatge secret de les flors" de Vanessa Diffenbaugh

Aquesta quinzena la Meghan recomana...


El llenguatge secret de les flors de Vanessa Diffenbaugh


Editorial: Edicions 62
Temàtica: Novel·la contemporània
Pàgines: 416
Idioma: Català

Sinopsis
La Victòria té por. Té por del contacte físic. Té por de les paraules, de les seves i de les dels altres. I, per damunt de tot, té por d'estimar i de deixar-se estimar. Només hi ha un lloc en el que totes les seves por s'esvaeixen: el seu jardí secret al parc. Les flors que ella mateixa ha plantat en aquest racó, són la seva llar, el seu refugi, la seva veu. És gràcies al llenguatge d'aquestes flors que la Victòria aconsegueix comunicar les seves emocions més profundes. 
I és que la Victòria no ha tingut una vida gens fàcil. Abandonada en nàixer, va passar tota la infantesa entre una família adoptiva i una altra. Fins que va trobar l'Elizabeth, l'única mare de veritat que ha tingut mai, la dona que li ha ensenyat el llenguatge secret del les flors. I és gràcies a aquest do que ara que acaba de fer divuit anys, la Victòria ha aconseguit prendre el timó de la seva vida i treballa com a florista. Les seves flors són les més sol·licitades de la ciutat: porten felicitat i curen l'ànima. Però la Victòria encara no ha trobat la flor que cicatritzi la seva antiga ferida. I l'únic capaç de curar-la és un noi misteriós. Només ell pot treure les velles espines del cor immadur de la Victòria... 
Només ell pot convertir el cor solitari de la rosa blanca en un cor vermell de passió.

Vanessa Diffenbaugh va néixer a San Francisco i va créixer a Chico, Califòrnia. Després d'estudiar escriptura creativa i educació a Stanford, va ensenyar art i escriptura a joves de comunitats de pocs recursos econòmics. Ella i el seu marit, PK, tenen tres fi lls i actualment viuen a Cambridge, Massachusetts. Per escriure El llenguatge secret de les flors, Vanessa Diffenbaugh s'ha inspirat en la seva pròpia experiència com a mare adoptiva. El llenguatge secret de les flors és la seva primera novel·la. S'ha venut a trenta-sis països i Fox Pictures n'ha adquirit els drets cinematogràfics.






Opinió personal:

El "Llenguatge secret de les flors" és un llibre molt sorprenent, em refereixo a que tothom s'esperava un llibre molt típic i tòpic, ensucrat i embafador. Resulta ser tot el contrari, hi ha molt poques mostres de sentiments, la protagonista es tanca molt en si mateixa, i la seva manera d'expressar-se és a través de les flors.

Durant el llibre hi ha bastants flaixbacks que ens expliquen la vida de la protagonista, relacionant-la amb els fets que li succeeixen actualment.

És una gran història molt real.

divendres, 4 de gener de 2013

"Graceling" de Kristin Cashore


Editorial: Empúries
Temàtica: Novel·la fantàstica
Pàgines: 424
Idioma: Català

Sinopsis
Els gracelings (en català els agraciats) són persones que neixen amb habilitats especials. Aquestes habilitats varien totalment, hi ha el don de la lluita, esgrima, nedadors...
Hi ha molts pocs gracelings i trobar-los és molt difícil, els hi tenen por per ser diferents i, molt sovint són explotats per les seves extraordinàries habilitats. 
Els que neixen amb una habilitat són conduïts fins el castell del regne on van néixer, i allà els crien fins que descobreixen quina és la seva habilitat i si són d'utilitat pel rei, es queden al seu servei, si no ho són, els tornen als seus pares. 
Els graceling es reconeixen perquè tenen heterocromia, un ull de cada color.

Kristin Cashore va néixer a Boston l'any 1977 i és escriptora. És la segona de quatre germanes. Ha escrit per vàries publicacions juvenils i té un màster en literatura juvenil per Simmons College. Ha treballat passejant gossos, empaquetant caramels i va ser ajudanta d'un editor, entre altres treballs. Actualment viu en Jacksonville, Florida, però ha viscut a Boston, Nova York i Sidney.

Bibliografia

2008: Graceling
2010: Foc
2012: Bitterblue

Per saber-ne més

http://kristincashore.blogspot.com.es/
http://www.rocalibros.com/graceling/
http://graceling.foroactivo.com