CLJ: "El dia dels trífids" de John Wyndham

La lectura del mes de febrer serà... El dia dels trífids de John Wyndham.

Editorial: L'altra tribu

Temàtica: Novel·la de ciència-ficció, Novel·la fantàstica

Pàgines: 336

Idioma: Català

Sinopsi:

En Bill Masen és en un hospital de Londres amb el cap embenat i es perd la pluja de meteorits més espectacular que s’hagi pogut veure mai. Però quan finalment es treu les benes dels ulls, l’endemà al matí, es troba que un estrany silenci plana sobre la ciutat i als carrers només hi ha persones cegues que volten, desorientades, i fugen dels trífids, unes plantes grotesques i perilloses de més de dos metres d’alçada. Aviat es toparà amb la Josella, una altra afortunada que també ha conservat la vista, i junts miraran de sobreviure, conscients que el món que coneixien no fa ni vint-i-quatre hores ha desaparegut per sempre.

John Wyndham va néixer el 10 de juliol de 1903 i va ser un dels grans escriptors britànics de ciència-ficció, juntament amb H.G.Wells. Convençut que la millor manera de parlar de ciència-ficció era dir-ne «fantasia lògica», John Wyndham, que escrivia des de ben jove a revistes pulp, va assolir l'èxit després de la Segona Guerra Mundial amb clàssic contemporanis indiscutibles com El dia dels trífids (1951), Les crisàlides (1955) i Els cucuts de Midwich (1957). Va morir l'11 de març de 1969.

LA TROBADA DEL CLUB DE LECTURA JUVENIL SERÀ...

Divendres, 26 de febrer a les 17h a la Sala Polivalent (Biblioteca de Vidreres)

CLJ: "Magus (El mag)" de Jesús Cortés

La lectura del mes d'octubre serà... Magus (El mag) de Jesús Cortés.

Editorial: Bromera

Temàtica: Novel·la fantàstica

Pàgines: 160

Idioma: Català

Sinopsi:

El mag Magus es guanya la vida amb els seus trucs de màgia i il·lusionisme viatjant de poble en poble. Al seu pas per Chependale haurà d'ajudar Nick i Henry, dos amics amenaçats pels Cobres, una colla de fanfarrons que l'obligaran a traure's de la mànega una màgia tan sorprenent com aterridora, l'autèntica màgia que ningú coneix.

Jesús Cortés (Torrent, 1962) és traductor i escriptor, centrat especialment en la literatura infantil i juvenil, encara que també s'ha endinsat ocasionalment en la literatura per a adults. A més a més, és un autor reconegut també per les seues adaptacions de clàssics de la literatura universal, que apropen al públic més jove obres com Frankenstein o Dràcula. La seua extensa trajectòria ha estat distingida amb guardons com el Premi de Bancaixa de Narrativa Juvenil (No em pots dir adéu, 1997) o el Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Vicent Silvestre (L'ull de la mòmia, 1999). A Bromera ha publicat nombrosos títols de literatura juvenil.

LA TROBADA DEL CLUB DE LECTURA JUVENIL SERÀ...

Divendres, 23 d'octubre a les 17h a la Sala Polivalent (Biblioteca de Vidreres)

CLJ: "Pájaro de medianoche" d'Alice Hoffman

La lectura del mes d'abril serà... Pájaro de medianoche d'Alice Hoffman.

Editorial: Alfaguara

Temàtica: Novel·la fantàstica, Novel·la d'aventures

Pàgines: 200

Idioma: Castellà

Sinopsi:

Twig vive en Sidwell, un pueblo donde la gente cree en la magia, en los cuentos de hadas y en los monstruos. Y un monstruo es precisamente lo que se sospecha que habita en el lugar.

Hace doscientos años que la familia de Twig soporta la maldición de una bruja. Ahora ella quiere romper la maldición, pero deberá esperar al verano cuando aparezca la próxima luna roja.

Alice Hoffman. Una de las escritoras con más reconocimiento de público y crítica en Estados Unidos, nació en 1952 y vive entre Boston y Nueva York. Es autora de 25 aclamados títulos, entre los que figura Prácticamente magia, cuya adaptación cinematográfica fue producida por Warner y protagonizada por Nicole Kidman y Sandra Bullock, El camino a casa, El futuro probable y Confesiones bajo el cielo. Sus obras han sido traducidas a veinte lenguas, y han merecido excelentes críticas en prestigiosos medios como The New York Times, Entertainment Weekly, Los Angeles Times, Library Journal y People Magazine.

LA TROBADA DEL CLUB DE LECTURA JUVENIL SERÀ...

Dimecres, 29 d'abril a les 17h

CLJ: "El bestiari de l'Axlin" de Laura Gallego

La lectura del mes de gener serà... El bestiari de l'Axlin de Laura Gallego.

Editorial: Montena

Temàtica: Novel·la d'aventures, Novel·la fantàstica

Pàgines: 512

Idioma: Català

Sinopsi:

L'Axlin ha crescut sent conscient que qualsevol dia li pot tocar a ella. La gent del seu poble ha sobreviscut als monstres durant generacions i han après a evitar-los tant com han pogut. Però un dia, l'Axlin descobreix que existeixen molts tipus de monstres diferents, que cada poble s'enfronta als seus malsons particulars i que hi ha criatures que no coneix i de les quals no sap com defensar-se. 

Axlin és l'escriba del seu poble. L'única que sap llegir i escriure. Per això, ningú del seu voltant comprèn realment la importància de la seva feina. Però ella s'ha proposat investigar tot el possible sobre els monstres i plasmar els seus descobriments en un llibre que pugui servir de guia i de protecció a altres persones. Per aquest motiu decideix anar-se'n amb els quincallaires i començar una ruta per aplegar la saviesa ancestral dels pobles en la seva precària lluita contra els monstres. Això no obstant, al llarg del seu viatge descobrirà coses que mai no s'hauria imaginat quan va marxar.

Laura Gallego. Nascuda a Quart de Poblet, als onze anys començà a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodíaccía, un mundo diferente, la qual està disponible al seu lloc web. Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia Hispànica, va escriure la seva primera novel·la publicada, Finis Mundi (1999), amb la que obtingué el primer Premi El Vaixell de Vapor de l'editorial SM. Aquesta obra, traduïda a l'alemany, català, italià i portuguès, narra la història d'en Michael, un jove monjo cluniacenc de l'Edat Mitjana, que s'embarca a una aventura junt amb el joglar  Mattius i la Lucía per aconseguir els tres eixos del temps, per invocar a l'Esperit del Temps. El seu segon premi El Vaixell De Vapor el va aconseguir el 2001 amb la seva novel·la La llegenda del Rei Errant (2001).

És fundadora de la revista universitària Náyade, repartida trimestralment en la Facultat de Filologia  i va ser codirectora de la mateixa des de 1997 a 2010.

L'obra amb la que obtingué major popularitat fou la trilogia Cròniques de la Torre. Arran d'aquesta trilogia va sorgir un gran interès per la seva obra, especialment a Internet. Però tot i que la seva fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha publicat també obres dirigides a un públic menor, incloent-hi els prelectors (Retorn a l'Illa Blanca, El carter dels somnis o la sèrie d'Alba, entre altres). 

Les seves novel·les han estat traduïdes, des del castellà, a altres idiomes, com el català, anglès, francès, italià, portuguès, coreà, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.

LA TROBADA DEL CLUB DE LECTURA JUVENIL SERÀ...

Divendres, 31 de gener a les 17h a la Sala Polivalent (Biblioteca de Vidreres)

"Un monstre em ve a veure" de Patrick Ness

La lectura del mes de gener serà... Un monstre em ve a veure de Patrick Ness.

Editorial: Sembra Llibres

Temàtica: Fantasia

Pàgines: 216

Idioma: Català

Sinopsi:

Set minuts després de la mitjanit, en Conor es desperta i es troba un monstre a la finestra. Però no és el monstre que esperava, el del malson que té quasi totes les nits d’ençà que la seva mare va començar l’inacabable i pesat tractament. No, aquest monstre és diferent, antic i salvatge. I busca el més perillós de tot: la veritat.

Patrick Ness teixeix aquesta extraordinària i emocionant història a partir de la idea original de Siobhan Dowd, que va morir de càncer abans de poder escriure-la. Traduïda a vint llengües, ha merescut el Premi Nacional Galaxy, votat pels llibreters; el Premi Red House, amb un jurat de joves lectors; i el Premi UKLA, atorgat pels mestres. A més, ha estat el primer llibre a guanyar dos dels premis més prestigiosos del món anglosaxó: la Medalla Carniegie al mèrit literari i la Medalla Kate Greenaway al mèrit artístic per les meravelloses il·lustracions de Jim Kay.

"L'home dels records" de Lois Lowry

Editorial: Cruïlla

Temàtica: Novel·la fantàstica

Pàgines: 270

Idioma: Català

Sinopsi:

En Jonàs és un membre de La Comunitat, un món pretesament ideal on no hi ha conflictes. Quan a la Cerimònia Anual li assignen el càrrec més important que existeix, descobrirà els foscos secrets que s'oculten sota la fràgil perfecció del seu món. En Jonàs és un membre de La Comunitat, un món pretesament ideal: sense conflictes, sense pobresa, sense atur ni injustícies ni desigualtat. Una societat en que els valors de la família són de màxima importància, mai s'ha sentit a parlar de rebel·lió juvenil i l'educació és quasi una forma de vida. Aviat arribarà la Cerimònia Anual, el moment en que els Dotze (els nens de la generació de dotze anys de La Comunitat) reben les seves assignacions vitalícies determinades pel Comitè dels Ancians. En Jonàs és escollit per un càrrec molt especial: començarà una formació amb l'home dels records, i a poc a poc, anirà descobrint els foscos secrets que s'oculten sota la fràgil perfecció del seu món. Narrada amb una senzillesa que enganya, aquesta és la provocativa història d'un nen que experimenta una cosa increïble i n'emprèn una altra d'impossible. Aquest llibre qüestiona els valors que sempre hem donat per fets i torna a examinar les nostres creences més profundes. Un clàssic, una lectura inoblidable.

Lois Lowry (Lois Ann Hammersberg, Honolulu, 20 de març de 1937) és una escriptora nord-americana de literatura infantil, coneguda sobretot per la seva obra The Giver. Va néixer en Honolulu, Hawaii, EE.UU. Va estudiar a la Universitat de Maine. El seu pare era d'origen noruec, i la seva mare tenia sang alemanya, escocesa, irlandesa i anglesa. Ha viscut en diferents parts de tot el món. Va començar la seva carrera com a fotògrafa i periodista independent en la dècada de 1970. El seu treball va cridar l'atenció de Houghton Mifflin, que la va animar a escriure el seu primer llibre infantil. La seva primera obra, A Summer to Die, va ser publicada el 1977. Des de llavors ha escrit més de 30 llibres per a nens i ha publicat una Autobiografia. Dos dels seus llibres han estat guardonats amb el premi Newbery: Qui explica els estels?, el 1990, i The Giver, el 1993. Ha estat finalista en tres ocasions del Premi Hans Christian Andersen.

"Pergamí: el fill del caçador de llibres" de Sergio A. Sierra

Editorial: La Galera

Temàtica: Novel·la d'aventures, Novel·la fantàstica

Pàgines: 256

Idioma: Català

Sinopsi:

Aquesta és la història de Pergamí, el fill del bibliotecari del regne eslau d'An. Una història que tracta sobre un llibre maleït perdut, sobre vanitoses profetesses i tortuosos oracles, i sobre criatures i poders antics com la nit. Aquestes són les aventures d'un nen, el fill del Caçallibres, que no tenia por de viatjar en companyia de dimonis, bruixots o llegendaris guerrers condemnats a la bogeria, per tal de salvar el seu pare.

Aquesta és la història de Pergamí, un nen que vivia en una biblioteca plena de llibres i que un dia va descobrir que no tots els relats tenen un final feliç.

Sergio A. Sierra va néixer a Barcelona el 1975. Va estudiar Filologia Clàssica i més tard va col·laborar com a redactor a diaris gratuïts com Mes Ciutat i Ciutat Nord, així com a revistes de cinema fantàstic i oriental com Scifi.es i Scifiworld. L'any 2007 va publicar el seu primer conte il·lustrat: Pincel de Zorro (Ediciones Ondina), il·lustrat per Meritxell Ribas. L'any 2008 va escriure el guió El hambre, un agujero infinito, una història per la revista de còmic de terror Cthulhu, de Diabolo Ediciones (2008) amb dibuixos d'Unai Ortiz de Zarate. L'any 2009, un altre cop amb Meritxell Ribas, va adaptar al còmic el guió de la novel·la de Mary Shelley Frankenstein o el moderno Prometeo (editorial Parramon, 2009), que posteriorment va ser editat a França, Argentina, Mèxic, Brasil i Estats Units. L'any 2012 publica amb la Galera la seva primera novel·la: Pergamí, el fill del caçador de llibres, il·lustrat per Meritxell Ribas. L'any 2013 publica també per l'editorial francesa Editions 12BIS el primer llibre per a una nova sèrie de còmic per França i Espanya, Yôkai - La Conspiración Heike vol. 1, amb dibuix d'Álex Sierra. Aquell mateix any publica l'adaptació infantil dels contes El gato con botas (Vicens Vives, 2013), il·lustrat per Meritxell Ribas i Los Tres Cerditos, il·lustrat per Dídac Pla. Actualment compagina la seva feina d'escriptor i guionista amb la seva feina en una important distribuïdora de còmics i merchandise.

"El col·leccionista de rellotges extraordinaris" de Laura Gallego

Editorial: Cruïlla

Temàtica: Novel·la d'aventures, Novel·la fantàstica

Pàgines: 224

Idioma: Català

Sinopsi:

Per salvar l'ànima de la seva madrastra, en Jonathan ha de trobar un rellotge molt especial, que és a la Ciutat Antiga. Però la Ciutat Antiga és un lloc tan fascinador com misteriós que es transforma constantment. En Jonathan s'haurà d'enfrontar a tota mena de perills i posar a prova el seu enginy per poder sobreviure i dur a terme la seva missió.

Laura Gallego. Nascuda a Quart de Poblet, als onze anys començà a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodíaccía, un mundo diferente, la qual està disponible al seu lloc web. Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia Hispànica, va escriure la seva primera novel·la publicada, Finis Mundi (1999), amb la que obtingué el primer Premi El Vaixell de Vapor de l'editorial SM. Aquesta obra, traduïda a l'alemany, català, italià i portuguès, narra la història d'en Michael, un jove monjo cluniacenc de l'Edat Mitjana, que s'embarca a una aventura junt amb el joglar  Mattius i la Lucía per aconseguir els tres eixos del temps, per invocar a l'Esperit del Temps. El seu segon premi El Vaixell De Vapor el va aconseguir el 2001 amb la seva novel·la La llegenda del Rei Errant (2001).

És fundadora de la revista universitària Náyade, repartida trimestralment en la Facultat de Filologia  i va ser codirectora de la mateixa des de 1997 a 2010.

L'obra amb la que obtingué major popularitat fou la trilogia Cròniques de la Torre. Arran d'aquesta trilogia va sorgir un gran interès per la seva obra, especialment a Internet. Però tot i que la seva fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha publicat també obres dirigides a un públic menor, incloent-hi els prelectors (Retorn a l'Illa Blanca, El carter dels somnis o la sèrie d'Alba, entre altres). 

Les seves novel·les han estat traduïdes, des del castellà, a altres idiomes, com el català, anglès, francès, italià, portuguès, coreà, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.

"Certificat C99+" de Lluís Hernández

Editorial: La Galera

Temàtica: Novel·la fantàstica, Novel·la de ciència-ficció

Pàgines: 160

Idioma: Català

Sinopsi:

Un descobriment científic ha revolucionat el món: l'energia dels forats negres pot determinar si una persona serà viva o no en un futur. Aquesta informació tan valuosa, però alhora tan inquietant, obliga a dissenyar una legislació específica i a crear una Corporació que en garanteixi un ús correcte. La Llei Única del Certificat regula la vida quotidiana, que s'ha adaptat amb total normalitat a la situació. Però hi ha peces que no encaixen en el trencaclosques i poden fer trontollar la Corporació i el futur de la humanitat.

Lluís Hernández (Pont de Suert, 1956). Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i doctor en Ciències per la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment treballa com a catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a l'IES Joan Coromines de Pineda de Mar. Va ser finalista del premi Pere Calders l'any 2002 amb l'obra Palativarius. Va guanyar el premi Joaquim Ruyra amb Laura i els àngels l'any 2005 i el premi Josep M. Folch i Torres amb Certificat C99+ el 2007.

"Ullals" de Sebastià Roig i Salvador Macip

Editorial: La Galera

Temàtica: Novel·la d'intriga, Novel·la fantàstica

Pàgines: 240

Idioma: Català

Sinopsi:

El Vicent és un adolescent de classe alta molt acostumat a fer el que vol. El seu pare sent que ha perdut tot control sobre ell i pren una mesura radical: enviar-lo a uns campaments exclusius, famosos entre l'elit pel seu èxit en reeducació de joves conflictius. En Vicent comprova ben aviat els seus mètodes, quan el fan passar hores tancat en un quartet on a penes hi cap i no pot ni moure's. Poc a poc s'anirà d'anar adaptant a un món malsà de disciplina cruel i extrema. Però en Vicent veurà que tot això no és, ni de bon tros, el pitjor que li pot passar. Aviat sabrà d'unes misterioses criatures, salvatges i assassines, que assetgen les instal·lacions. I que els seus companys de campament són poc més que carn de canó.

Salvador Macip (Blanes, 1970) és metge, investigador i escriptor. Dirigeix un grup de recerca sobre el càncer a la Universitat de Leicester, Regne Unit, on també és professor del departament de Bioquímica. Ha publicat les novel·les Mugrons de titani (amb Sebastià Roig, premi Vall d'Albaida, 2005), El rei del món (2007), El Joc de Déu (2010, premi Ictineu), Ullals (amb Sebastià Roig, premi Joaquim Ruyra, 2011) i Hipnofòbia (premi Carlemany per al Foment de la Cultura, 2012), així com el recull de contes Quina gran persona! (VII premi Vila d'Almassora, 2007). També ha escrit els llibres de divulgació científica Immortals, sans i perfectes (2008), Les grans epidèmies modernes (2010) i Què és el càncer (2012) i els contes per a nens Oriol i Tururut (2007) i Cinc dies en un altre planeta (2013). Col·labora regularment en diferents mitjans escrits i a la ràdio i des del 2005 escriu un blog personal (bloguejat.blogspot.com). www.macip.org

Sebastià Roig i Casamitjana (Figueres, Alt Empordà, 1965) és un periodista i escriptor català. Ha col·laborat amb diversos mitjans, com La Vanguardia, Catalunya Ràdio, RAC1, El Periódico, AVUI, RAC Benzina, Vèlit, Revista de Girona, Hora Nova, L'Empordà,El Punt i Tentacles. Escriu regularment al Diari de Girona.

Ha publicat textos sobre el cine de terror i fantàstic –Els malsons dels nostres avis (Duxelm, 2006)– i sobre el món de la historieta –Les generacions del còmic (Flor del Vent, 2000)–. També ha escrit novel·les de ciència-ficció humorística: Mugrons de titani (Bromera, 2006, amb Salvador Macip); El pla del doctor Bataverda (Cruïlla, 2003); i El cogombre sideral (Destino, 2000). Col·labora amb Edicions Triangle Postals. Amb l’equip de l’editorial ha realitzat els títols Fotoguia L’Escala-Empúries (2008); Catalunya (2007); Roses, tots els sabors del blau (2006); i Dalí, el triangle de l’Empordà (2003). Aquest darrer va merèixer el premi de la Generalitat de Catalunya al millor llibre de promoció turística 2003.

"Ullals" de Sebastià Roig i Salvador Macip

Editorial: La Galera

Temàtica: Novel·la d'intriga, Novel·la fantàstica

Pàgines: 240

Idioma: Català

Sinopsi:

El Vicent és un adolescent de classe alta molt acostumat a fer el que vol. El seu pare sent que ha perdut tot control sobre ell i pren una mesura radical: enviar-lo a uns campaments exclusius, famosos entre l'elit pel seu èxit en reeducació de joves conflictius. En Vicent comprova ben aviat els seus mètodes, quan el fan passar hores tancat en un quartet on a penes hi cap i no pot ni moure's. Poc a poc s'anirà d'anar adaptant a un món malsà de disciplina cruel i extrema. Però en Vicent veurà que tot això no és, ni de bon tros, el pitjor que li pot passar. Aviat sabrà d'unes misterioses criatures, salvatges i assassines, que assetgen les instal·lacions. I que els seus companys de campament són poc més que carn de canó.

Salvador Macip (Blanes, 1970) és metge, investigador i escriptor. Dirigeix un grup de recerca sobre el càncer a la Universitat de Leicester, Regne Unit, on també és professor del departament de Bioquímica. Ha publicat les novel·les Mugrons de titani (amb Sebastià Roig, premi Vall d'Albaida, 2005), El rei del món (2007), El Joc de Déu (2010, premi Ictineu), Ullals (amb Sebastià Roig, premi Joaquim Ruyra, 2011) i Hipnofòbia (premi Carlemany per al Foment de la Cultura, 2012), així com el recull de contes Quina gran persona! (VII premi Vila d'Almassora, 2007). També ha escrit els llibres de divulgació científica Immortals, sans i perfectes (2008), Les grans epidèmies modernes (2010) i Què és el càncer (2012) i els contes per a nens Oriol i Tururut (2007) i Cinc dies en un altre planeta (2013). Col·labora regularment en diferents mitjans escrits i a la ràdio i des del 2005 escriu un blog personal (bloguejat.blogspot.com). www.macip.org

Sebastià Roig i Casamitjana (Figueres, Alt Empordà, 1965) és un periodista i escriptor català. Ha col·laborat amb diversos mitjans, com La Vanguardia, Catalunya Ràdio, RAC1, El Periódico, AVUI, RAC Benzina, Vèlit, Revista de Girona, Hora Nova, L'Empordà,El Punt i Tentacles. Escriu regularment al Diari de Girona.

Ha publicat textos sobre el cine de terror i fantàstic –Els malsons dels nostres avis (Duxelm, 2006)– i sobre el món de la historieta –Les generacions del còmic (Flor del Vent, 2000)–. També ha escrit novel·les de ciència-ficció humorística: Mugrons de titani (Bromera, 2006, amb Salvador Macip); El pla del doctor Bataverda (Cruïlla, 2003); i El cogombre sideral (Destino, 2000). Col·labora amb Edicions Triangle Postals. Amb l’equip de l’editorial ha realitzat els títols Fotoguia L’Escala-Empúries (2008); Catalunya (2007); Roses, tots els sabors del blau (2006); i Dalí, el triangle de l’Empordà (2003). Aquest darrer va merèixer el premi de la Generalitat de Catalunya al millor llibre de promoció turística 2003.

"Allà on els arbres canten" de Laura Gallego

Editorial: Cruïlla

Temàtica: Novel·la d'aventures, Novel·la fantàstica

Pàgines: 480

Idioma: Català

Sinopsi:

La Viana, l'única filla del duc de Rocagrisa està promesa a Robian de Castellmar des que eren petits. Tots dos s'estimen i s'han de casar a la primavera.  Però, durant les festes de celebració del solstici d'hivern, un home d'aspecte ferotge avisa el rei de Nòrtia i els seus cavallers de l'amenaça dels bàrbars de les estepes. I tant Robian com el duc es veuen obligats a anar-se'n a la guerra. 

En aquestes circumstàncies, la Viana no pot fer altra cosa que esperar que el seu promès torni. I, potser també, fer cas de les llegendes que s'expliquen sobre el Gran Bosc... allà on els arbres canten.

Laura Gallego. Nascuda a Quart de Poblet, als onze anys començà a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodíaccía, un mundo diferente, la qual està disponible al seu lloc web. Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia Hispànica, va escriure la seva primera novel·la publicada, Finis Mundi (1999), amb la que obtingué el primer Premi El Vaixell de Vapor de l'editorial SM. Aquesta obra, traduïda a l'alemany, català, italià i portuguès, narra la història d'en Michael, un jove monjo cluniacenc de l'Edat Mitjana, que s'embarca a una aventura junt amb el joglar  Mattius i la Lucía per aconseguir els tres eixos del temps, per invocar a l'Esperit del Temps. El seu segon premi El Vaixell De Vapor el va aconseguir el 2001 amb la seva novel·la La llegenda del Rei Errant (2001).

És fundadora de la revista universitària Náyade, repartida trimestralment en la Facultat de Filologia  i va ser codirectora de la mateixa des de 1997 a 2010.

L'obra amb la que obtingué major popularitat fou la trilogia Cròniques de la Torre. Arran d'aquesta trilogia va sorgir un gran interès per la seva obra, especialment a Internet. Però tot i que la seva fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha publicat també obres dirigides a un públic menor, incloent-hi els prelectors (Retorn a l'Illa Blanca, El carter dels somnis o la sèrie d'Alba, entre altres). 

Les seves novel·les han estat traduïdes, des del castellà, a altres idiomes, com el català, anglès, francès, italià, portuguès, coreà, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.

"Graceling" de Kristin Cashore

Editorial: Empúries

Temàtica: Novel·la fantàstica

Pàgines: 424

Idioma: Català

Sinopsi:

Els gracelings (en català els agraciats) són persones que neixen amb habilitats especials. Aquestes habilitats varien totalment, hi ha el do de la lluita, esgrima, nedadors...

Hi ha molts pocs gracelings i trobar-los és molt difícil, els hi tenen por per ser diferents i, molt sovint són explotats per les seves extraordinàries habilitats. 

Els que neixen amb una habilitat són conduïts fins el castell del regne on van néixer, i allà els crien fins que descobreixen quina és la seva habilitat i si són d'utilitat pel rei es queden al seu servei, i si no ho són els tornen als seus pares. 

Els graceling es reconeixen perquè tenen heterocromia, és a dir, un ull de cada color.

Kristin Cashore va néixer a Boston l'any 1977 i és escriptora. És la segona de quatre germanes. Ha escrit per vàries publicacions juvenils i té un màster en literatura juvenil per Simmons College. Ha treballat passejant gossos, empaquetant caramels i va ser ajudanta d'un editor, entre altres treballs. Actualment viu en Jacksonville, Florida, però ha viscut a Boston, Nova York i Sidney.

"El clan de la lloba" de Maite Carranza

Editorial: Edebé

Temàtica: Novel·la fantàstica, Novel·la d'aventures

Pàgines: 382

Idioma: Català

Sinopsi:

Des de temps immemorials, els clans de les bruixes Omar han viscut amagant-se de les sanguinàries bruixes Odish i esperant l'arribada de l'elegida per la profecia. Ara els astres confirmen que aquest moment és a punt d'esdevenir-se. L'Anaïd, que ha viscut durant els seus catorze anys de vida apartada en un poblet del Pirineu, no sap quins són els secrets que afecten les dones de la seva família... Fins que la misteriosa desaparició de la seva mare, Selene la pèl-roja, l'enfronta a una veritat tan esfereïdora com increïble i l'obliga a recórrer un llarg camí ple de perills i descobriments.

Maite Carranza Gil-Dolz del Castellar (Barcelona, 25 de febrer de 1958) és una escriptora i guionista catalana. La seva obra més coneguda és La guerra de les bruixes, que s'ha traduït a vint-i-cinc llengües. El 2010 va obtenir el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles amb Paraules emmetzinades, una denúncia dels abusos sexuals infantils i les seves devastadores conseqüències. El 2016 va rebre el Premi El Vaixell de Vapor de l'Editorial Cruïlla.