dimecres, 1 d’octubre del 2014

"Allà on els arbres canten" de Laura Gallego


Editorial: Cruïlla
Temàtica: Novel·la d'aventures, Novel·la fantàstica
Pàgines: 480
Idioma: Català

Sinopsi:
La Viana, l'única filla del duc de Rocagrisa està promesa a Robian de Castellmar des que eren petits. Tots dos s'estimen i s'han de casar a la primavera.  Però, durant les festes de celebració del solstici d'hivern, un home d'aspecte ferotge avisa el rei de Nòrtia i els seus cavallers de l'amenaça dels bàrbars de les estepes. I tant Robian com el duc es veuen obligats a anar-se'n a la guerra. 
En aquestes circumstàncies, la Viana no pot fer altra cosa que esperar que el seu promès torni. I, potser també, fer cas de les llegendes que s'expliquen sobre el Gran Bosc... allà on els arbres canten.

Laura Gallego. Nascuda a Quart de Poblet, als onze anys començà a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodíaccía, un mundo diferente, la qual està disponible al seu lloc web. Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia Hispànica, va escriure la seva primera novel·la publicada, Finis Mundi (1999), amb la que obtingué el primer Premi El Vaixell de Vapor de l'editorial SM. Aquesta obra, traduïda a l'alemany, català, italià i portuguès, narra la història d'en Michael, un jove monjo cluniacenc de l'Edat Mitjana, que s'embarca a una aventura junt amb el joglar  Mattius i la Lucía per aconseguir els tres eixos del temps, per invocar a l'Esperit del Temps. El seu segon premi El Vaixell De Vapor el va aconseguir el 2001 amb la seva novel·la La llegenda del Rei Errant (2001).

És fundadora de la revista universitària Náyade, repartida trimestralment en la Facultat de Filologia  i va ser codirectora de la mateixa des de 1997 a 2010.

L'obra amb la que obtingué major popularitat fou la trilogia Cròniques de la Torre. Arran d'aquesta trilogia va sorgir un gran interès per la seva obra, especialment a Internet. Però tot i que la seva fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha publicat també obres dirigides a un públic menor, incloent-hi els prelectors (Retorn a l'Illa BlancaEl carter dels somnis o la sèrie d'Alba, entre altres). 

Les seves novel·les han estat traduïdes, des del castellà, a altres idiomes, com el català, anglès, francès, italià, portuguès, coreà, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.