"Blanca com la neu, vermella com la sang" d'Alessandro d'Avenia

Editorial: PLAZA & JANES EDITORES

Temàtica: Novel·la realista

Pàgines: 272

Idioma: Català

Sinopsi:

Una novel·la que narra de forma magnífica una etapa de la vida per la qual passem tots: l'institut, els primers amors, les primeres tristeses i els projectes de futur. Un novel·la de formació sentimental. 

Entre missatges de mòbil, l'institut, deures, pòsters, cançons, partits, mirades i somriures trobem en Leo, un jove de 16 anys. Durant aquest curs un nou professor, un veritable somiador, posarà a prova els seus alumnes i els obligarà a fer-se preguntes sobre la vida i els somnis. Unes qüestions que a en Leo li costa respondre, però que poc a poc l'acostaran al món dels adults. 

En Leo té un enemic al qual tem: el color blanc. Perquè, per a en Leo, totes les emocions tenen un color. El blanc és l'absència i la pèrdua. El blau és el color de l'amistat. El vermell és el color de sang i de l'amor. Quan en Leo descobreix que la noia de la que està enamorat, Beatrice, està malalta i  que la seva malaltia està relacionada amb aquell blanc que tanta por li fa, haurà de buscar dins seu...

Alessandro D'Avenia va néixer a Palerm, Itàlia el 2 de maig de 1977, és el tercer de sis germans. És escriptor i professor d'institut.

Va viure a Palerm fins l'any 1995, quan es trasllada a Roma per estudiar literatura clàssica a la universitat. L'any 2000 es va graduar i l'any 2004 es va doctorar. Un cop acabat el seu doctorat decideix dedicar-se a la docència i ensenya grec i llatí en un institut.

És un gran aficionat al teatre i va fundar la seva pròpia companyia.

L'èxit com escriptor li arriba amb la seva primera novel·la Blanca com la neu, vermella com la sang, publicada a més de 20 països.

Sessió de lectura: "Sin tiempo para soñar" de Jordi Serra i Fabra

Avui hem llegit Sin tiempo para soñar de Jordi Serra i Fabra. Ens va agradar molt a tots. En aquesta sessió hem decorat la biblioteca entre tots. Aprofitant que havíem llegit un llibre sobre un crim, vam recrear l'escena d'un assassinat a la biblioteca, i vam fer una selecció dels millors autors de novel·la negra. Durant tot el mes de març estarà a la biblioteca.

Tothom mirava però ningú s'atrevia a fer la silueta d'un mort.

Finalment dues voluntàries. Fixeu-vos, els morts parlen per telèfon.

Foto de grup amb el llibre del pròxim club "Blanca com la neu, vermella com la sang"

Recomanacions: "Camps de maduixes" de Jordi Sierra i Fabra

Aquesta quinzena la Maria recomana...

Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra.

Luciana, la protagonista de la novel·la, una jove que surt una nit de festa i induïda pels seus amics decideix prendre una pastilla (droga) per tal d'estar més animada i gaudir més de la festa.

Però tot surt malament i es queda en coma.

Eloy, el seu xicot, busca desesperadament el noi que li va vendre la droga, per tal de poder ajudar a Luciana. La policia també el busca i fins i tot un periodista porta el seguiment de la història de la noia.

Mentrestant la Loreto, amiga de Luci, pateix bulímia.

La novel·la ens explica el patiment d'aquestes dues noies i dels seus éssers més estimats. 

Aconseguiran trobar el camell que els hi va vendre la droga? Podran ajudar a Luci a sortir del coma?

Durant tota la novel·la Luciana està jugant una partida d'escacs conta la mort, creieu que al final aconseguirà guanyar i despertar?

És un llibre que enganxa des de la primera pàgina, explica la realitat d'avui en dia i els problemes que sorgeixen durant la vida mateixa. La manera que té l'autor, Jordi Sierra, de transmetre els sentiments dels personatges, fa sentir-te com si estiguessis dins de la novel·la.

"Sin tiempo para soñar" de Jordi Serra i Fabra

Editorial: Bruño

Temàtica: Novel·la d'intriga

Pàgines: 240

Idioma: Castellano

Sinopsi:

¿Qué se esconde detrás de una noticia cualquiera de un periódico? Es lo que tratan de averiguar Julia y Gil, dos estudiantes de periodismo en un trabajo a simple vista rutinario. La noticia es la del asesinato de Marta, una adolescente cargada de antecedentes penales. Pero la investigación les llevará a descubrir mucho más: su vida, sus sueños...¿Por qué murió Marta? ¿Cuál es la verdad? ¿Quién la asesinó? Esta novela es el retrato generacional de una adolescencia marcada que lucha por salir de la desesperanza.

Jordi Sierra i Fabra nació en Barcelona, en 1947. Empezó a escribir a los ocho años y a los doce decidió que su vocación era ser novelista. Sin embargo, seducido por la música rock, inició su andadura profesional como director de algunas de las revistas musicales más influyentes en España (Disco Express, Popular I, etc.). Ha publicado más de sesenta libros de historia y biografías de artistas del rock, y simultáneamente ha cultivado todos los géneros literarios: relatos infantiles, novela juvenil y de adultos, ciencia ficción, humor, poesía, guiones de película... Sus obras no sólo han obtenido los más prestigiosos galardones, como el Premio Néstor Luján de novela histórica, el Villa de Bilbao, el Ateneo de Sevilla, el Premio EDEBÉ, Columna, Premio Nacional..., sino que también han sido lleva-das a la pantalla. Es un viajero incansable y trabaja sin descanso. Actualmente dirige la Fundación Jordi Sierra i Fabra (en Barcelona) y Taller de Letras (en Medellín), para potenciar la vocación literaria entre los jóvenes escritores.

Recomanacions: "Como agua para chocolate" de Laura Esquivel

Aquesta quinzena la Laura recomana...

Como agua para chocolate de Laura Esquivel.

Esta novela creada por la escritora mexicana Laura Esquivel i está ambientada en tiempos de la Revolución Mexicana y tiene como protagonista a Tita De la Garza, una joven criada bajo normas estrictas que, tal como establecían las costumbres sociales de la época, por ser la hija menor debía consagrar su vida al servicio familiar y postergar su vida amorosa.

Sin embargo, la realidad no resulta como todos esperaban y Tita se enamora de un apuesto joven llamado Pedro Muzquiz. Al enterarse de esta situación, la madre de la muchacha decide ofrecer en matrimonio a Rosaura, otra de sus hijas.

El matrimonio se celebra por obligación y, a partir de entonces, Tita se vuelve un ser triste pero, a la vez, alegre por saber que su amor había aceptado la relación con su hermana sólo para estar cerca de ella.

Mientras Pedro aprovecha cualquier ocasión para demostrar sus sentimientos hacia Tita, Rosaura da a luz un bebé y queda demasiado débil, razón por la cual será Tita quien amamante al recién nacido.

Tiempo después, la madre obliga a los flamantes padres a marcharse junto a su hijo a Texas para evitar el contacto con Tita y, en ese marco, el niño muere. Ya de regreso en la casa familiar, la pareja vuelve a agrandarse con la llegada de Esperanza y los problemas no tardan en resurgir.

En ese contexto, Tita terminará por vivir en la casa de John Brown, el médico de la familia, pero, meses más tarde, ella regresa a su hogar y, tras la muerte de la madre, se reanuda la pelea de las hermanas por el amor de Pedro.

Los años pasan y el fallecimiento de Rosaura se hace inevitable. Sin embargo, los protagonistas de esta historia de amor prohibido no experimentan felicidad por esta pérdida sino alivio ya que, por primera vez en sus vidas, ambos podrán disfrutar sin temor de la pasión que los une aunque terminen por encontrar su verdadero bienestar, en la muerte.

Una historia divertida, romántica y ante todo muy culinaria. Os la recomiendo.

Sessió de lectura: "Graceling" de Kristin Cashore

En la tercera sessió vam comentar el llibre Graceling de Kristin Cashore. En general ens va agradar bastant a tots. 

QUI ÉS QUI?

Ens convertim en Gracelings per un dia. Sabeu qui és qui?

Recomanacions: "No està escrit a les estrelles" de John Green

Aquesta quinzena la Jana recomana...

No està escrit a les estrelles de John Green

Editorial: Estrella polar

Temàtica: Novel·la realista

Pàgines: 300

Idioma: Català

Sinopsi:

La Hazel té setze anys i un càncer terminal. La medicació li pot allargar la vida, però només uns anys més. Decau i es tanca a casa tot el dia, fins que coneix l'Augustus a les reunions de suport de joves amb càncer. Tots dos descobreixen que tenen moltes coses en comú a part de la seva malaltia: el gust per la música i els llibres, un sentit de l'humor molt gran i un encant immens  L'amor neix mentre afronten les grans preguntes universals de la condició humana: com podré ser recordat? La meva vida, i la meva mort, tenen algun sentit? 

"No està escrit a les estrelles" no té res d'evident, els diàlegs són divertits, els protagonistes mai cauen en la cursileria i els personatges tenen una força i una autenticitat que ens segueixen molt temps després d'haver acabat la lectura del llibre. Contràriament al que es pugui pensar, no estem davant d'una novel·la que busca la llagrimeta fàcil, al contrari, estem davant d'una lectura que ens sorprendrà pel seu sentit de l'humor i que ens farà somriure més d'una vegada.

John Green va néixer a Indianapolis, Indiana. Va estudiar Llengua i Literatura Anglesa i Estudis Religiosos. La seva primera novel·la (Buscant l'Alaska, Fanbooks) va guanyar el premi Printz a la millor novel·la juvenil. Ciutats de paper i, especialment, No està escrit a les estrelles l'han convertit en un dels autors actuals més coneguts arreu del món i en un fenomen de la literatura crossover. També se'l coneix per ser un dels membres del canal Vlogbrothers de YouTube, juntament amb el seu germà Hank, amb més de tres milions de subscriptors. Viu a Indianapolis amb la seva família.

Podeu afegir-vos als milions de persones que el segueixen a Twitter: @johngreen o visitar la seva pàgina web: www.johngreenbooks.com

Opinió personal

"No està escrit a les estrelles" és un llibre brillant, realista, magnífic, trist, intel·ligent, punyent, esperançador, dolç, romàntic, divertit, amarg, addictiu i un milió d'adjectius més.

És un llibre meravellós i que recomano a tot tipus de públic, especialment als amants dels drames complets de sarcasme. Em falten paraules per expressar tot el que m'ha fet sentir. A través de les seves pàgines, he rigut, he plorat, he sentit un nus a l'estomac i m'he meravellat davant la manera que l'autor ens envolta en una història que passa a formar part de tu. Sense cap dubte, "No està escrit a les estrelles" és un llibre que deixa empremta.

- ¿Puedo volver a verte? - me preguntó.

Su voz sonó nerviosa, y me pareció entrañable.

- Claro - le contesté sonriendo.

- ¿Mañana? - me preguntó.

- Paciencia, saltamontes - le aconsejé -. No querrás parecer ansioso...

- No, por eso te he dicho mañana - me contestó-. Quisiera volver a verte hoy mismo, pero estoy dispuesto a esperar toda la noche y buena parte de mañana.

Recomanacions: "El llenguatge secret de les flors" de Vanessa Diffenbaugh

Aquesta quinzena la Meghan recomana...

El llenguatge secret de les flors de Vanessa Diffenbaugh

Editorial: Edicions 62

Temàtica: Novel·la realista

Pàgines: 416

Idioma: Català

Sinopsi:

La Victòria té por. Té por del contacte físic. Té por de les paraules, de les seves i de les dels altres. I, per damunt de tot, té por d'estimar i de deixar-se estimar. Només hi ha un lloc en el que totes les seves por s'esvaeixen: el seu jardí secret al parc. Les flors que ella mateixa ha plantat en aquest racó, són la seva llar, el seu refugi, la seva veu. És gràcies al llenguatge d'aquestes flors que la Victòria aconsegueix comunicar les seves emocions més profundes. 

I és que la Victòria no ha tingut una vida gens fàcil. Abandonada en nàixer, va passar tota la infantesa entre una família adoptiva i una altra. Fins que va trobar l'Elizabeth, l'única mare de veritat que ha tingut mai, la dona que li ha ensenyat el llenguatge secret del les flors. I és gràcies a aquest do que ara que acaba de fer divuit anys, la Victòria ha aconseguit prendre el timó de la seva vida i treballa com a florista. Les seves flors són les més sol·licitades de la ciutat: porten felicitat i curen l'ànima. Però la Victòria encara no ha trobat la flor que cicatritzi la seva antiga ferida. I l'únic capaç de curar-la és un noi misteriós. Només ell pot treure les velles espines del cor immadur de la Victòria... 

Només ell pot convertir el cor solitari de la rosa blanca en un cor vermell de passió.

Vanessa Diffenbaugh va néixer a San Francisco i va créixer a Chico, Califòrnia. Després d'estudiar escriptura creativa i educació a Stanford, va ensenyar art i escriptura a joves de comunitats de pocs recursos econòmics. Ella i el seu marit, PK, tenen tres fills i actualment viuen a Cambridge, Massachusetts. Per escriure El llenguatge secret de les flors, Vanessa Diffenbaugh s'ha inspirat en la seva pròpia experiència com a mare adoptiva. El llenguatge secret de les flors és la seva primera novel·la. S'ha venut a trenta-sis països i Fox Pictures n'ha adquirit els drets cinematogràfics.

Opinió personal:

El "Llenguatge secret de les flors" és un llibre molt sorprenent, em refereixo a que tothom s'esperava un llibre molt típic i tòpic, ensucrat i embafador. Resulta ser tot el contrari, hi ha molt poques mostres de sentiments, la protagonista es tanca molt en si mateixa, i la seva manera d'expressar-se és a través de les flors.

Durant el llibre hi ha bastants flaixbacks que ens expliquen la vida de la protagonista, relacionant-la amb els fets que li succeeixen actualment.

És una gran història molt real.

"Graceling" de Kristin Cashore

Editorial: Empúries

Temàtica: Novel·la fantàstica

Pàgines: 424

Idioma: Català

Sinopsi:

Els gracelings (en català els agraciats) són persones que neixen amb habilitats especials. Aquestes habilitats varien totalment, hi ha el do de la lluita, esgrima, nedadors...

Hi ha molts pocs gracelings i trobar-los és molt difícil, els hi tenen por per ser diferents i, molt sovint són explotats per les seves extraordinàries habilitats. 

Els que neixen amb una habilitat són conduïts fins el castell del regne on van néixer, i allà els crien fins que descobreixen quina és la seva habilitat i si són d'utilitat pel rei es queden al seu servei, i si no ho són els tornen als seus pares. 

Els graceling es reconeixen perquè tenen heterocromia, és a dir, un ull de cada color.

Kristin Cashore va néixer a Boston l'any 1977 i és escriptora. És la segona de quatre germanes. Ha escrit per vàries publicacions juvenils i té un màster en literatura juvenil per Simmons College. Ha treballat passejant gossos, empaquetant caramels i va ser ajudanta d'un editor, entre altres treballs. Actualment viu en Jacksonville, Florida, però ha viscut a Boston, Nova York i Sidney.

Calendari del Club de lectura juvenil 2013