diumenge, 1 de setembre del 2019

Guia de novetats de setembre


L'alè del drac de Maite Carranza (www)
Reus, 1868. L'Antoni és un jove enamorat que té el cap ple de somnis fins que una tragèdia li desfà el món. El seu nom? Antoni Gaudí. L'Antoni és un jove amb el cap ple de somnis impossibles per al futur. Un futur que espera compartir amb la Coia, la seva millor amiga d'infantesa i l'amor de la seva vida, una noia única i especial que no sembla feta per al món que li ha tocat viure.Són temps il·lusionats per als revolucionaris reusencs que esperen l'imminent esclat de la Primera República. Però el destí, tràgic, els juga una mala passada i trunca les esperances de l'Antoni. La mort de la seva estimada, l'obsessió per saber la veritat i la recerca de l'assassí ocuparan totes les seves hores de l'estiu de 1868, mentre es congria la revolta i la Reina Isabel I fa les maletes.La fascinant i trepidant història d'un jove idealista que acabaria canviant el món per sempre. El seu nom? Antoni Gaudí. L'alè del drac és la nova novel·la de l'aclamada Maite Carranza. Una brillant barreja de ficció i fets reals que atrapa des de la primera pàgina.



Quan un toca el dos d'Anna-Greta Winberg (www)
Tenir 13 anys no és fàcil, i encara menys si els teus pares decideixen separar-se. Això és el que li passa a la Madde. Però la vida a l'institut, les tardes amb la Cessi, la seva millor amiga, l'aparició d'en Johan i la certesa que ja no és cap nena petita ajudaran la Madde a entendre i superar tot el que ha passat.



L'efecte Frankenstein d'Elia Barceló (www)
Al llarg de la redacció d’aquesta novel·la he intentat ser fidel a la veritat històrica de l’època que reflecteixo en aquestes pàgines i a tots els detalls que tenen relació amb la història de Mary Shelley i el que va passar a Suïssa, a la Villa Diodati, el 1816, l’«any sense estiu». Malgrat això, en un parell de coses m’he pres la llibertat de canviar la realitat, per necessitats narratives: a l’Ingolstadt actual no hi ha facultat de Medicina ni n’hi ha hagut des de finals del segle XVIII, la Germandat de la Rosa no ha existit mai, mentre que l’Orde dels Illuminati, fundada pel professor Adam Weishaupt, sí que va existir. El comtat i el castell de Hohenfels també són una invenció meva, tot i que la família von Kürsinger, de Salzburg, no només va existir, sinó que són avantpassats del meu marit i, per tant, també dels meus dos fills. La novel·la de Mary Shelley Frankenstein o El Prometeu modern, considerada la fundadora del gènere de la ciència-ficció i del terror, va ser una de les meves primeres lectures a l’època de la meva adolescència i l’he rellegit diverses vegades des de llavors. Quan s’acostava el 200 aniversari de la seva publicació, vaig sentir la necessitat de dedicar-li un homenatge a una dona tan moderna i valenta, filla de Mary Wollstonecraft, la primera feminista declarada. Tot i que no considero Mary Shelley la meva mestra en l’aspecte literari, sí que em sento en deute amb ella pel camí que ens va obrir a tots els escriptors del fantàstic, però sobretot a les dones escriptores. En aquest sentit em considero filla de Mary Shelley i m’agrada la idea de col·locar-me en la tradició que ella va començar i que fa dos-cents anys que dona fruits.



Els llibres que van devorar el meu pare d'Afonso Cruz (www)
Alguna vegada t’has ficat tant dins d’un llibre que has desaparegut? Vivaldo Bonfim es va perdre dins dels seus llibres favorits. Ara el seu fill Elias té dotze anys i la clau de la biblioteca de l’àtic: es ficarà en tots aquests.



La guerra dels botons d'Avi (www)
En Patryk té dotze anys i no ha vist gaire món més enllà del seu poble, a Polònia, ocupat pels russos. No hi passa mai res..., fins al dia que els alemanys llancen una bomba a l’escola i esclata la Gran Guerra. Mentre el control del poble passa de mans d’una nació a una altra i els soldats estrangers arriben i marxen, un dels set amics de la colla, l’insensible i competitiu Jurek, s’empesca un repte ben perillós: qui robi el botó més valuós d’un uniforme militar es convertirà en el rei. La nova i esperada novel·la de l’autor de Ciutat d’orfes i de La veritable confessió de Charlotte Doyle.