Recomanacions: "Camps de maduixes" de Jordi Sierra i Fabra

Aquesta quinzena la Maria recomana...

Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra.

Luciana, la protagonista de la novel·la, una jove que surt una nit de festa i induïda pels seus amics decideix prendre una pastilla (droga) per tal d'estar més animada i gaudir més de la festa.

Però tot surt malament i es queda en coma.

Eloy, el seu xicot, busca desesperadament el noi que li va vendre la droga, per tal de poder ajudar a Luciana. La policia també el busca i fins i tot un periodista porta el seguiment de la història de la noia.

Mentrestant la Loreto, amiga de Luci, pateix bulímia.

La novel·la ens explica el patiment d'aquestes dues noies i dels seus éssers més estimats. 

Aconseguiran trobar el camell que els hi va vendre la droga? Podran ajudar a Luci a sortir del coma?

Durant tota la novel·la Luciana està jugant una partida d'escacs conta la mort, creieu que al final aconseguirà guanyar i despertar?

És un llibre que enganxa des de la primera pàgina, explica la realitat d'avui en dia i els problemes que sorgeixen durant la vida mateixa. La manera que té l'autor, Jordi Sierra, de transmetre els sentiments dels personatges, fa sentir-te com si estiguessis dins de la novel·la.

"Sin tiempo para soñar" de Jordi Serra i Fabra

Editorial: Bruño

Temàtica: Novel·la d'intriga

Pàgines: 240

Idioma: Castellano

Sinopsi:

¿Qué se esconde detrás de una noticia cualquiera de un periódico? Es lo que tratan de averiguar Julia y Gil, dos estudiantes de periodismo en un trabajo a simple vista rutinario. La noticia es la del asesinato de Marta, una adolescente cargada de antecedentes penales. Pero la investigación les llevará a descubrir mucho más: su vida, sus sueños...¿Por qué murió Marta? ¿Cuál es la verdad? ¿Quién la asesinó? Esta novela es el retrato generacional de una adolescencia marcada que lucha por salir de la desesperanza.

Jordi Sierra i Fabra nació en Barcelona, en 1947. Empezó a escribir a los ocho años y a los doce decidió que su vocación era ser novelista. Sin embargo, seducido por la música rock, inició su andadura profesional como director de algunas de las revistas musicales más influyentes en España (Disco Express, Popular I, etc.). Ha publicado más de sesenta libros de historia y biografías de artistas del rock, y simultáneamente ha cultivado todos los géneros literarios: relatos infantiles, novela juvenil y de adultos, ciencia ficción, humor, poesía, guiones de película... Sus obras no sólo han obtenido los más prestigiosos galardones, como el Premio Néstor Luján de novela histórica, el Villa de Bilbao, el Ateneo de Sevilla, el Premio EDEBÉ, Columna, Premio Nacional..., sino que también han sido lleva-das a la pantalla. Es un viajero incansable y trabaja sin descanso. Actualmente dirige la Fundación Jordi Sierra i Fabra (en Barcelona) y Taller de Letras (en Medellín), para potenciar la vocación literaria entre los jóvenes escritores.

Recomanacions: "Como agua para chocolate" de Laura Esquivel

Aquesta quinzena la Laura recomana...

Como agua para chocolate de Laura Esquivel.

Esta novela creada por la escritora mexicana Laura Esquivel i está ambientada en tiempos de la Revolución Mexicana y tiene como protagonista a Tita De la Garza, una joven criada bajo normas estrictas que, tal como establecían las costumbres sociales de la época, por ser la hija menor debía consagrar su vida al servicio familiar y postergar su vida amorosa.

Sin embargo, la realidad no resulta como todos esperaban y Tita se enamora de un apuesto joven llamado Pedro Muzquiz. Al enterarse de esta situación, la madre de la muchacha decide ofrecer en matrimonio a Rosaura, otra de sus hijas.

El matrimonio se celebra por obligación y, a partir de entonces, Tita se vuelve un ser triste pero, a la vez, alegre por saber que su amor había aceptado la relación con su hermana sólo para estar cerca de ella.

Mientras Pedro aprovecha cualquier ocasión para demostrar sus sentimientos hacia Tita, Rosaura da a luz un bebé y queda demasiado débil, razón por la cual será Tita quien amamante al recién nacido.

Tiempo después, la madre obliga a los flamantes padres a marcharse junto a su hijo a Texas para evitar el contacto con Tita y, en ese marco, el niño muere. Ya de regreso en la casa familiar, la pareja vuelve a agrandarse con la llegada de Esperanza y los problemas no tardan en resurgir.

En ese contexto, Tita terminará por vivir en la casa de John Brown, el médico de la familia, pero, meses más tarde, ella regresa a su hogar y, tras la muerte de la madre, se reanuda la pelea de las hermanas por el amor de Pedro.

Los años pasan y el fallecimiento de Rosaura se hace inevitable. Sin embargo, los protagonistas de esta historia de amor prohibido no experimentan felicidad por esta pérdida sino alivio ya que, por primera vez en sus vidas, ambos podrán disfrutar sin temor de la pasión que los une aunque terminen por encontrar su verdadero bienestar, en la muerte.

Una historia divertida, romántica y ante todo muy culinaria. Os la recomiendo.

Sessió de lectura: "Graceling" de Kristin Cashore

En la tercera sessió vam comentar el llibre Graceling de Kristin Cashore. En general ens va agradar bastant a tots. 

QUI ÉS QUI?

Ens convertim en Gracelings per un dia. Sabeu qui és qui?

Recomanacions: "No està escrit a les estrelles" de John Green

Aquesta quinzena la Jana recomana...

No està escrit a les estrelles de John Green

Editorial: Estrella polar

Temàtica: Novel·la realista

Pàgines: 300

Idioma: Català

Sinopsi:

La Hazel té setze anys i un càncer terminal. La medicació li pot allargar la vida, però només uns anys més. Decau i es tanca a casa tot el dia, fins que coneix l'Augustus a les reunions de suport de joves amb càncer. Tots dos descobreixen que tenen moltes coses en comú a part de la seva malaltia: el gust per la música i els llibres, un sentit de l'humor molt gran i un encant immens  L'amor neix mentre afronten les grans preguntes universals de la condició humana: com podré ser recordat? La meva vida, i la meva mort, tenen algun sentit? 

"No està escrit a les estrelles" no té res d'evident, els diàlegs són divertits, els protagonistes mai cauen en la cursileria i els personatges tenen una força i una autenticitat que ens segueixen molt temps després d'haver acabat la lectura del llibre. Contràriament al que es pugui pensar, no estem davant d'una novel·la que busca la llagrimeta fàcil, al contrari, estem davant d'una lectura que ens sorprendrà pel seu sentit de l'humor i que ens farà somriure més d'una vegada.

John Green va néixer a Indianapolis, Indiana. Va estudiar Llengua i Literatura Anglesa i Estudis Religiosos. La seva primera novel·la (Buscant l'Alaska, Fanbooks) va guanyar el premi Printz a la millor novel·la juvenil. Ciutats de paper i, especialment, No està escrit a les estrelles l'han convertit en un dels autors actuals més coneguts arreu del món i en un fenomen de la literatura crossover. També se'l coneix per ser un dels membres del canal Vlogbrothers de YouTube, juntament amb el seu germà Hank, amb més de tres milions de subscriptors. Viu a Indianapolis amb la seva família.

Podeu afegir-vos als milions de persones que el segueixen a Twitter: @johngreen o visitar la seva pàgina web: www.johngreenbooks.com

Opinió personal

"No està escrit a les estrelles" és un llibre brillant, realista, magnífic, trist, intel·ligent, punyent, esperançador, dolç, romàntic, divertit, amarg, addictiu i un milió d'adjectius més.

És un llibre meravellós i que recomano a tot tipus de públic, especialment als amants dels drames complets de sarcasme. Em falten paraules per expressar tot el que m'ha fet sentir. A través de les seves pàgines, he rigut, he plorat, he sentit un nus a l'estomac i m'he meravellat davant la manera que l'autor ens envolta en una història que passa a formar part de tu. Sense cap dubte, "No està escrit a les estrelles" és un llibre que deixa empremta.

- ¿Puedo volver a verte? - me preguntó.

Su voz sonó nerviosa, y me pareció entrañable.

- Claro - le contesté sonriendo.

- ¿Mañana? - me preguntó.

- Paciencia, saltamontes - le aconsejé -. No querrás parecer ansioso...

- No, por eso te he dicho mañana - me contestó-. Quisiera volver a verte hoy mismo, pero estoy dispuesto a esperar toda la noche y buena parte de mañana.

Recomanacions: "El llenguatge secret de les flors" de Vanessa Diffenbaugh

Aquesta quinzena la Meghan recomana...

El llenguatge secret de les flors de Vanessa Diffenbaugh

Editorial: Edicions 62

Temàtica: Novel·la realista

Pàgines: 416

Idioma: Català

Sinopsi:

La Victòria té por. Té por del contacte físic. Té por de les paraules, de les seves i de les dels altres. I, per damunt de tot, té por d'estimar i de deixar-se estimar. Només hi ha un lloc en el que totes les seves por s'esvaeixen: el seu jardí secret al parc. Les flors que ella mateixa ha plantat en aquest racó, són la seva llar, el seu refugi, la seva veu. És gràcies al llenguatge d'aquestes flors que la Victòria aconsegueix comunicar les seves emocions més profundes. 

I és que la Victòria no ha tingut una vida gens fàcil. Abandonada en nàixer, va passar tota la infantesa entre una família adoptiva i una altra. Fins que va trobar l'Elizabeth, l'única mare de veritat que ha tingut mai, la dona que li ha ensenyat el llenguatge secret del les flors. I és gràcies a aquest do que ara que acaba de fer divuit anys, la Victòria ha aconseguit prendre el timó de la seva vida i treballa com a florista. Les seves flors són les més sol·licitades de la ciutat: porten felicitat i curen l'ànima. Però la Victòria encara no ha trobat la flor que cicatritzi la seva antiga ferida. I l'únic capaç de curar-la és un noi misteriós. Només ell pot treure les velles espines del cor immadur de la Victòria... 

Només ell pot convertir el cor solitari de la rosa blanca en un cor vermell de passió.

Vanessa Diffenbaugh va néixer a San Francisco i va créixer a Chico, Califòrnia. Després d'estudiar escriptura creativa i educació a Stanford, va ensenyar art i escriptura a joves de comunitats de pocs recursos econòmics. Ella i el seu marit, PK, tenen tres fills i actualment viuen a Cambridge, Massachusetts. Per escriure El llenguatge secret de les flors, Vanessa Diffenbaugh s'ha inspirat en la seva pròpia experiència com a mare adoptiva. El llenguatge secret de les flors és la seva primera novel·la. S'ha venut a trenta-sis països i Fox Pictures n'ha adquirit els drets cinematogràfics.

Opinió personal:

El "Llenguatge secret de les flors" és un llibre molt sorprenent, em refereixo a que tothom s'esperava un llibre molt típic i tòpic, ensucrat i embafador. Resulta ser tot el contrari, hi ha molt poques mostres de sentiments, la protagonista es tanca molt en si mateixa, i la seva manera d'expressar-se és a través de les flors.

Durant el llibre hi ha bastants flaixbacks que ens expliquen la vida de la protagonista, relacionant-la amb els fets que li succeeixen actualment.

És una gran història molt real.

"Graceling" de Kristin Cashore

Editorial: Empúries

Temàtica: Novel·la fantàstica

Pàgines: 424

Idioma: Català

Sinopsi:

Els gracelings (en català els agraciats) són persones que neixen amb habilitats especials. Aquestes habilitats varien totalment, hi ha el do de la lluita, esgrima, nedadors...

Hi ha molts pocs gracelings i trobar-los és molt difícil, els hi tenen por per ser diferents i, molt sovint són explotats per les seves extraordinàries habilitats. 

Els que neixen amb una habilitat són conduïts fins el castell del regne on van néixer, i allà els crien fins que descobreixen quina és la seva habilitat i si són d'utilitat pel rei es queden al seu servei, i si no ho són els tornen als seus pares. 

Els graceling es reconeixen perquè tenen heterocromia, és a dir, un ull de cada color.

Kristin Cashore va néixer a Boston l'any 1977 i és escriptora. És la segona de quatre germanes. Ha escrit per vàries publicacions juvenils i té un màster en literatura juvenil per Simmons College. Ha treballat passejant gossos, empaquetant caramels i va ser ajudanta d'un editor, entre altres treballs. Actualment viu en Jacksonville, Florida, però ha viscut a Boston, Nova York i Sidney.

Calendari del Club de lectura juvenil 2013

Sessió de lectura: "El clan de la lloba" de Maite Carranza

Vam comentar el llibre El clan de la lloba de Maite Carranza, que en general ens va agradar.

També vam aprofitar i vam esmorzar.

"El clan de la lloba" de Maite Carranza

Editorial: Edebé

Temàtica: Novel·la fantàstica, Novel·la d'aventures

Pàgines: 382

Idioma: Català

Sinopsi:

Des de temps immemorials, els clans de les bruixes Omar han viscut amagant-se de les sanguinàries bruixes Odish i esperant l'arribada de l'elegida per la profecia. Ara els astres confirmen que aquest moment és a punt d'esdevenir-se. L'Anaïd, que ha viscut durant els seus catorze anys de vida apartada en un poblet del Pirineu, no sap quins són els secrets que afecten les dones de la seva família... Fins que la misteriosa desaparició de la seva mare, Selene la pèl-roja, l'enfronta a una veritat tan esfereïdora com increïble i l'obliga a recórrer un llarg camí ple de perills i descobriments.

Maite Carranza Gil-Dolz del Castellar (Barcelona, 25 de febrer de 1958) és una escriptora i guionista catalana. La seva obra més coneguda és La guerra de les bruixes, que s'ha traduït a vint-i-cinc llengües. El 2010 va obtenir el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles amb Paraules emmetzinades, una denúncia dels abusos sexuals infantils i les seves devastadores conseqüències. El 2016 va rebre el Premi El Vaixell de Vapor de l'Editorial Cruïlla.